Amb el teló de la temporada ja abaixat, toca fer balanç casteller. La colla dels Capgrossos ha aconseguit, l’any abans del seu desè aniversari, assolir tots els castells fins als nou pisos, assolint tota la gamma de vuit, mantenir la seva eficàcia i, com a premi, haver quedat tercers a tots els rànquings classificatoris de les colles del país. El balanç és de vertigen quan es veu que s’han fet més castells de nou que mai, més lluny que mai, més aviat que mai i ratlla l’escàndol veure un any amb només quatre castells carregats -tots ells amb llenya light del pilar- i tres intents desmuntats. Tota la resta descarregat. De llibre. De traca i mocador.
El treball fet a assajos ja va catapultar ben aviat la colla que va aconseguir el cinc de vuit, el seu castell bandera, més aviat que mai, en la diada de l’aniversari a la Plaça de Cuba. També els nou pisos van arribar aviat i a Vic s’hi va descarregar, el primer cap de setmana de juliol, un tres de nou. Els números dels Capgrossos la primera mitja part de temporada ja van despuntar -destacables també el primer folre en solitari de la colla, a Llavaneres, i el llunyà tres de nou folrat a Torredembarra, plaça mítica- amb la qual cosa l’actuació feta per Les Santes no va sorprendre. Per la seva Festa Major, els de blau van alçar per primera vegada -una de tres- el seu sostre casteller fent la Tripleta Màgica i el pilar de sis.
El pilar de set
Després de vacances, el nivell es va mantenir i va anar pujant. Amb sols una setmana d’assaig, el 28 d’agost, els blaus van sorprendre portant el tres de nou a l’encisadora i clàssica plaça de l’Arboç. Amb el fet apuntaven maneres per una hipotètica anada a Sant Fèlix, quan sigui. La primera setmana d’octubre va ser la del salt qualitatiu de la temporada. En set dies els Capgrossos van aprendre a oficiar de colla gran i van carregar a Lleida -tan lluny- el seu primer pilar de set amb folre, tota una fita. Set dies més tard es portava la Tripleta Màgica a Tarragona, on s’havia estrenat l’any anterior al Concurs. El món casteller va començar, llavors sí, a percebre els blaus com una amenaça a l’ordre establert de quatre grans colles dominants.
Quatre amb l’agulla i traca final
Dues actuacions van rematar la feina fent que es pugui parlar d’any sublim. A Vilafranca, els mataronins repetien Tripleta però hi afegien el pilar de set descarregat per primer cop. Cinc dies més tard, a Mataró, Santa Anna veia la millor actuació de la història blava amb el primer quatre de vuit amb el pilar descarregat al que s’afegien els dos “nous” i el pilar folrat. Tots els elogis eren pocs i els de blau eren la sensació. Així, l’immillorable any col·loca la colla mataronina a les portes dels supercastells, amb una merescuda tercera posició als rànquings i més amunt que mai.
