Mataró va acabar el seu millor any casteller amb una actuació dels Capgrossos a Terrassa. La Diada dels Minyons va veure uns mataronins relaxats -potser massa?- més pensant en les merescudes vacances. Malgrat això l’actuació que s’hi va veure és de les de mèrit i més emmarcant-la en el desenvolupament global -lent, avorrit i pesat- de la jornada. El tres de nou folrat va ser el castell més destacat de la collita dels de blau ja que el quatre de nou va quedar en intent desmuntat i no es va tirar ni el quatre de vuit amb l’agulla ni el pilar de set. Els Minyons van quedar molt lluny del seu principal objectiu, el monumental tres de deu, però van firmar una meritòria torre de nou amb folre i manilles. Castellers de Barcelona van intentar el “nou” altre cop, però van veure que, enguany, són colla de vuit.
El tres de nou va obrir la plaça per la banda dels Capgrossos i ho va fer recuperant la seva millor cara, sobretot en la carregada. Maco i rodó, sols el relax va fer que el castell sués en la baixada, sobretot en algun treball extra al folre. Darrera, els maresmencs van atacar un quatre de nou folrat que va pujar titubejant, dubtós i un pèl remenat. Res per posar el crit al cel. La canalla va tirar avall el castell a la primera sacsejada tot i que el castell tenia garanties. La demora de l’actuació va abaixar el llistó blau i va limitar la resta d’actuació a enèsima catedral -quin any de cincs de vuit!-, el dos de vuit folrat i un pilar de sis de comiat que, amb perícia, hauria d’haver estat de set. No era dia, però, ni d’imposar-se pressions ni d’anar a topar amb obstacles psicològics. S’abaixava el teló de la triomfal temporada 2005, el millor any dels Capgrossos i ho feia amb rostres de cansament pels mesos de treball, alegria per l’aconseguit i confiança i il·lusió pel que vindrà.
