La de l’Arboç és la tercera en importància de les diades castelleres d’agost. És una plaça amb dos-cents anys de castells, tradicional i tradicionalista, amb solera i personalitat, de pura essència castellera i, a més, és feu reservat a les grans colles. Els Capgrossos, actuant-hi, ja feien història de facto però, a més, els de Mataró van sortir de la plaça de la vila –antic Carrer Nou- havent fet la seva segona millor actuació de l’any. Si es té en compte que es van assolir el 5/8, el 3/9f , el 2/8f i el pilar de sis amb una sola setmana d’assajos, el fet adquireix encara més ressonància. La zona tradicional i tancada dels castells, en definitiva, ja pot comptar amb els Capgrossos com a protagonistes.La diada va ser excel·lent, sense cap llenya i amb un ambient casteller a plaça que sols Valls, Vilafranca i a voltes Tarragona poden comptar. Els Minyons locals van brodar un quatre de set amb el pilar com a màxim castell i uns pletòrics Joves de Valls, en el seu millor estat en anys, van firmar la Tripleta Màgica al igual que els Castellers de Vilafranca que hi van afegir el pilar de set. Les dues grans, doncs, van marcar terreny i ho van fer en part esperonats per la presència a plaça de la colla de moda.
Segona millor actuació de l’any
Els mataronins van obrir amb el cinc de vuit. El ja fixe primer castell dels mataronins va recuperar la seva millor cara sobretot en la carregada, robusta tota ella la catedral. El tres de nou amb folre el va seguir en segona tanda. El tres, però, va exigir-li a la colla un plus de treball que també va bé. A mitja carregada una rebrincada va estar a punt de tombar el castell però la feina del folre –conseqüentment també de la pinya- va evitar el desenllaç anunciat. Amb l’aleta es van desencadenar un seguit de problemes que van exigir el millor del tronc i soca capgrossos que va suar la cansalada per descarregar el quart tres de nou de l’any que, a més, passarà anecdòticament a la història per ser el 50è “nou” fet a l’Arboç des de 1981. La torre de vuit folrada va ser capgrossa en darrera ronda i un pilar de sis cada dia més inspirat va cloure l’actuació maresmenca. L’espadat rutlla la mar de bé i comença a demanar un folre per ser de set.
