En vistes a un mes de juliol d’alt voltatge, els mataronins van plantejar la sortida a Ponts com una jornada d’esbarjo, sense renunciar però als objectius que marca el programa dissenyat per l’equip tècnic per aquesta temporada. Dins l’aplec de cultura tradicional, Ponts acollia per tercera vegada en la seva història una diada castellera, després de les visites de la Vella de Valls l’any 1969 i dels Xiquets del Serrallo el 1987.
Entre els gegants aplegats a l’avinguda principal del poble i observats per un públic dispers però creixent a mesura que avançava la diada, els blaus arrancaven amb un 5 de 7 lleuger i de bones mides que, a banda de rodar els pisos alts de cara a la catedral, els servia també per valorar els efectius desplaçats. Un gruix de pinya suficient per afrontar un bon 3 de 8, un pèl guerxo i regirat però segur en tot moment, però que alhora evidenciava la manca de mans per prendre el repte de bastir el 4 de 8 en solitari.
Una figuereta a la torre de 7 de la darrera ronda engrescava d’allò més als pontencs, que acompanyarien els de Mataró en una cercavila pels carrers del poble, i concloïa en un dinar de germanor entre castellers, geganters, grallers i diables. A tall d’anècdota, durant la cercavila els Capgrossos alçaven un 4 de 6 amb el pilar net (sense pinya), un fet inèdit en els seus nou anys d’història.
Els darrers dies de calma
L’Arboç, amb els primers 5 i 2 de 8 amb folre de la Vella, i Valls, amb les primeres clàssiques de 8 (2 de 7, 3 de 8 i 4 de 8) tant de la Joves vallenca com de la Jove de Tarragona han focalitzat l’interès d’un cap de setmana d’arrencada de motors definitiva en vistes a les importants diades de Sant Joan: tant a Valls i Tarragona com a Vilassar de Mar, on els Capgrossos, acompanyats pels Castellers de Cornellà, pretenen repetir els seus millors registres d’enguany.
