La diada del novè aniversari dels Capgrossos els va ser grata a uns amfitrions que van fer la millor actuació seva a aquestes alçades de temporada. Els mataronins van aconseguir completar el quatre, el cinc i el dos de vuit, aquest darrer òbviament folrat, abans d’acomiadar-se amb un pilar de sis que van carregar per primer cop enguany i amb la tradició d’aixecar tants pilars com anys es compleixen en la diada. En aquesta ocasió, l’estampa de nou pilars de quatre simultanis va ser senzillament espectacular. Amb els mataronins van actuar els Castellers de Sant Cugat que, correctíssims i exhibint fermesa van despatxar un cinc, un quatre i un tres de set aixecat per sota. La tercer colla, uns Sagals d’Osona que, justíssims d’efectius, van desenfundar però sense dubtes el cinc, el quatre i el tres de set.
El quatre de vuit va servir per obrir la llauna per la banda local. El carro gros va brandar en accés en alguns compassos de la seva execució però, malgrat deformacions que el van fer més emocionant, el castell va saldar-se amb solvència; suma i segueix dels mataronins en una estructura que ha de ser clau enguany. A la següent tanda els de Mataró van atrevir-se amb la catedral. El cinc de vuit, amb qui els Capgrossos mantenen un idil·li important, va notar que el juny sols era encetat i va oferir molta guerra, més pels nervis de pinya i tronc que per cap complicació concreta. La destacable defensa dels castellers va impedir un desenllaç diferent de l’habitual amb el que, amb la catedral al sarró, els de la camisa blava passaven a ser la segona colla de l’any en completar-lo i, de resultes, s’asseguraven un simbòlic tercer lloc virtual als rànquings castellers.
Dos a la butxaca i pilar agredolç
En tercera ronda el dos de vuit amb folre va veure la llum amb una història ja coneguda enguany amb l’estructura de dos. Malgrat que va tremolar en excés, el torre va solventar-se per l’ofici de folre i tronc tot i que la falta de confiança, lògica a aquestes alçades, se’ls converteix als de Mataró en un handicap remarcable. El dos no transmet el bon feeling que hauria, però a copia de setmanes tornarà la seva millor cara. Per finiquitar l’actuació –estampa pilanera a banda– el punt agredolç de la jornada va arribar amb el pilar de sis. Ben treballat, la lentitud de l’anxaneta i el poc pes d’un tronc lleuger el van condemnar en la descarregada. El pilar carregat té doble lectura, d’un banda enceta en que ha de ser una sèrie de pilars – ha de ser nombrosa- fins Santes i ha demostrat que el castell hi és i; per l’altra, continua l’encreuament psicològic dels blaus amb una estructura que han de dominar a curt termini sí o sí i és que per ella passa les esperances capgrosses d’assolir per Santes el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de set amb folre.
Cugat Comas // Mataró Notícies
