Els motors de la temporada es van escalfant i, cada cap de setmana, el to casteller va en augment. Sants va viure una bona jornada a mercè d’una colla local que va fer un gran paper, d’uns Castellers de Vilafranca que van donar un toc d’atenció amb gamma alta de vuit i dels Capgrossos de Mataró que van aprofitar l’avinentesa per fer l’anomenada “clàssica de vuit”. És a dir, tres de vuit, quatre de vuit i dos de set. El dia abans, dissabte, els mataronins van anar a la Romeria Rociera a fer una actuació de mínims -3/7, 4/7, 2/6.
Mataró va obrir plaça amb un tres de vuit plàcid que cada dia mostra més bona cara. El quatre de vuit que el va seguir va ser similar pel que fa al què però força diferent pel que fa al com. El carro gros, força deformat, va tenir més història de la que hauria explicat una estructura ben quadrada tot i que el patir va ser escadusser. I per finalitzar l’actuació la notícia més esperada, el retorn de la torre de set. Algun maldecap a assaig havia demorat el dos fins Sants i de fet l’estructura, força soferta, no va vacil•lar però se la veu lluny del seu millor estat; les setmanes ja s’encarregaran d’afinar-la, és d’esperar.
Grans verds
Els Castellers de Vilafranca van actuar amb la rotunditat dels campions. Un tres de vuit lleuger, un dos de vuit amb folre compartit amb grisos i blaus i, sobretot, un esplèndid quatre de vuit amb el pilar van corroborar que els particulars galàctics dels castells comencen a empènyer fort. Van acabar amb el pilar de sis just abans que els Castellers de Sants fessin pujar un pilar de quatre per les escales de la plaça, curiosa tradició dels borinots que, amb convenciment, van quadrar un bon registre amb tres de vuit, dos de set i tres de set per sota.
