Les Dissantes són més que un acte de Les Santes. Més que un festival d'un dia. Més que la millor visualització de la feina que fa la Fundació Maresme per les persones "amb altres capacitats". Les Dissantes ja són una llegenda. Real, però amb tints idiosincràtics de tan mèrit que sembla que no puguin ser en una ciutat com Mataró, abocada com sembla ella i la seva gent a dur el capcot i trobar pegues a tot. Les Dissantes no. Les Dissantes fan aixecar el cap per mirar de seguir la coreografia apresa durant setmanes mentre el somriure encomanadís d'en Santi es dibuixa a tots els rostres. Les Dissantes són l'entusiasme de desenes d'usuaris en cada consumició que serveixen o la resiliència de tota l'organització, literalment xops després dels xàfecs acumulant, mantenint el tremp de la festa. Les Dissantes van ser més de 20.000 persones demostrant que pocs grups són capaços de congregar tant com Txarango. I de retorn a casa, com cada any, una constatació unànime: les Dissantes ja són un dels principals actius de la ciutat i la seva festa.
Vídeo de l'espectacular Flashmob
Dissabte, gran dia de les Dissantes, el tràfec descendent cap a la platja des de tot Mataró era incessant durant bona part de la tarda. Des del matí que s'albiraven nuvolades impertinents –havia arribat a ploure una mica– però el cel era magnànim a l'hora de la flashmob. La platja del Varador es va tenyir de blanc, el color de la samarreta d'aquest any, per a ballar al ritme del 'Jo sóc com tu' dels Mataró Rumba All Stars. L'estampa va ser meravellosa, un any més. El gran ritual sincronitzat de la solidaritat mataronina.
Xàfecs impertinents
La segona meitat de la llegenda va de música en directe. I aquí va ser on les Dissantes van aguantar el pols a la pluja de forma quasi heroica per part de públic i organització. Mentre a la major part de la ciutat queien quatre gotes, el cel decidia que plogués a bots i barrals sobre la platja del Varador. L'escenari era cobert però l'escampall de gent intentant-se aixoplugar anava a més en cada instant de precipitació. Potser es va arribar a pensar en la suspensió però es va aguantar, va començar a actuar Suu i quan era el torn de Germà Negre la pluja ja es conjugava en passat. Quedava el moment més esperat de la nit.
El fenomen Txarango
Les xifres de la Policia Local i Protecció Civil parlen de 12.000 persones a la flashmob i més de 20.000 al concert de Txarango. Fins i tot en semblaven més. Va ser començar el concert del grup i la platja va encendre's. Milers de persones de generacions ben diferents acompassades al so encomanadís de tonades cantades a l'uníson. De tots els discos. L'entusiasme que transmet el grup es va apoderar de la platja, propiciant una imatge d'harmonia espectacular, al nivell de la que s'hi havia viscut hores abans. Va ser el concert-repàs, farcit de proclames, missatge, bonhomia i cants a l'alegria transformadora que caracteritza un grup capaç de convertir cada persona en un estel encès –amb el seu mòbil– amb la Dansa del Vestit o fer ballar fins l'extenuació la gent amb 'Una lluna a l'aigua'.
Acabat Txarango era inevitable una certa esbandida i la imatge mentre sonaven els Mataró Rumba All Stars la protagonitzaven no pocs pares portant a coll i bé els seus fills, rendits, cap a casa. Les Dissantes s'esllanguien mentre tothom tornava a casa. I la llegenda es feia gran, sense que cap xàfec la pugui aigualir el més mínim. Glòria a les Dissantes!
