Els Capgrossos van fer doblet el cap de setmana. Doblet d'actuacions, dissabte a Mataró i diumenge a Montgat i també doblet de doblets -valgui la redundància– perquè tots dos dies van sumar els dos castells bàsics de 8. El primer 3 de 8 de la temporada va servir de trenca-gels en la diada de Sant Jordi feta al seu propi local, com a alternativa coberta davant la inclemència meteorològica i també va ser el primer castell a servir-se en la Festa Major de Montgat. Estrena doble i dominada. El diumenge a plaça també hi eren els Castellers de Badalona que van transmetre bones sensacions amb els castells de 7, anotant-se el 4 amb l'agulla com a millor registre.
Tot i que la pluja va esguerrar la tradicional estampa de la diada de Sant Jordi a Mataró, amb La Riera plena a vessar i un públic entusiasta, els Capgrossos van mantenir el guió previst sota cobert, al seu propi local. El 3 de 8 havia de servir de presa de contacte i va pujar immaculat fins que l'aixecadora, eixordada, va fer baixar un intent d'àmplies garanties. Just després tornaven a la càrrega i descarregaven el primer 3 de l'any, amb un desenvolupament menys precís però igual de rendible. Sols amb tot el pes a dalt i després de l'aleta, la rengla va enrampar-se amb un tremolí lleuger. Res gros, ni de bon tros.
Després del 3 els de blau van optar per un 4 de 8 apamat, sense la desimboltura que se li suposa al carro gros pels mataronins però amb l'ofici de millor garant. I en tercera ronda els Capgrossos recuperaven –atenció a la dada– 17 anys després el 3 de 7 aixecat per sota, un castell ben executat amb el suspens habitual a les darreres fases de l'ascens que, de ben segur, hagués fet les delícies de moltíssima més gent en l'escenari habitual de la diada. Llàstima de pluja, tot i la bona collita.
Clàssica a Montgat
Hores després, diumenge al migdia, els Capgrossos tornaven a enfaixar-se i tornaven a escollir el 3 de 8 de primer plat. Altre cop el castell va pujar senyor, amb bon pols i sols el pas dels segons va fer baixar les reserves. El 4 de 8, just després, repetia un esquema similar. Una mica menys polit, potser, que el dissabte però sense cap complicació notòria, més enllà del grinyol d'inicis d'any. Per rematar la feina els blaus enlairaven al municipi-frontera de la seva comarca una torre de 7 incòmoda, poc apamada però executada amb bon ofici.
