Els Capgrossos van protagonitzar diumenge un d'aquells aniversaris en el qual l'amfitrió es prepara per si mateix el regal més especial, sense importar-li si la concurrència acompanya o no. En una seqüència castellera prou treballada, els mataronins van estrenar d'una tacada el 4 de 8 amb l'agulla i el 7 de 8, dos castells de laboratori sumats tots els canvis que han hagut de fer a les estructures. La proveta, però, és sinònim de garantia i tot i una execució poc ortodoxa i esbiaixada –sobretot del 7– tots dos castells van quedar descarregats, ampliant el registre d'uns blaus que han reaccionat bé al contratemps, fa tres setmanes, d'una llenya més que inoportuna. Els Castellers de Sants van evidenciar que els tres castells de 8 és un registre que no els exigeix i els Marrecs de Salt que, amb la versió de mínims, dominen els castells de 7 i mig amb mestria.
En una mena de ritus auto impositiu, els Capgrossos feia anys que es marcaven el seu Aniversari com la data subratllada per estrenar un castell de 9. Reduint la lectura a aquest sol àmbit, hom podria concebre l'actuació de diumenge com un pas en fals quan realment varen ser, del tot, figues d'un altre paner. Uns blaus sovint amb la retòrica dubitativa accentuada compareixien en escena amb un registre d'exigència patent i ho van resoldre de forma convincent amb dos castells de 8 i mig. El 3 de 8 d'obertura va acabar sent el castell menor de la jornada, una notícia positiva ja que l'estructura –per nova– no té la confiança que cada descarregada li dóna. El 3 capgròs fa molt bona ganya, potser molt més bona que els darrers temps quan era l'estructura ajornada 'sine die' al llarg de les setmanes dels de blau.
Gran 4 de 8 amb l'agulla
L'elecció en segona ronda reblava el clau en el sentit que, tot i aparcar el "nou", els Capgrossos volien plantar bandera. Alçaven un 4 de 8 amb l'agulla molt solvent pel que va arribar a requerir al 4 més que no pas pel trànsit molt ben solucionat del pilar, en quedar nu sobre la pinya. Quan a un quatre amb l'agulla el que fa patir més és el quatre vol dir dues coses: que el catàleg de recursos del tronc dels mataronins no va anar sobrat en cap moment i que, en canvi, l'agulla van funcionar perfecte, amb gran defensa de l'alineació de gala en la descarregada.
Si el 4 amb el pilar va ser de desgast però molt ben solucionat, el 7 de 8 va exigir als Capgrossos que tota la carn a la graella arribés a perillar d'escaldar-se en excés. Sent com és un castell amb recurs de defensa, el 7 es va anar enverinant amb to el pes dalt fins a ser lleig de mena en la descarregada, en la que el públic va superar el tràmit calorós per aplaudir unes formes i equilibris ben poc ortodoxes. Un 7 mig bunyol però descarregat, que és el que compta. El pilar de 6 i 15 pilars de 4 per celebrar l'Any Bequetero van segellar l'àpat dels blaus. Sense "nou", sí, però ensenyant una versió nova i interessant d'ells mateixos.
