La Plaça de l’Església del Masnou ja és ‘Plaça de 9’. Els castells van tornar al poble després d’un lustre i ho han fet amb el 4 de 9 carregat pels Capgrossos com a imatge més destacada. Els blaus, confiats i després de despatxar d’entrada la torre i el 3 de 8, es van veure amb recursos, camises i ànims d’anar a pel seu castell bandera, que va caure a la sortida d’aixecadora en el que representa el primer cop en 8 anys que el 4 de 9 no es completa. L’estadística és impressionant. Al Masnou també van actuar els Castellers de Badalona que van tenir en el 4 de 7 amb el pilar el seu castell més destacat.
Els Capgrossos havien verbalitzat per activa i per passiva que el gran objectiu de la diada era consolidar les posicions en dues estructures que no havien descarregat fins a la setmana passada, a Vilassar. Amb aquest paper còmode de ser amfitrions en pobles del Maresme amb públic entusiasta i estant a la vora de casa, els de la camisa blava van moure una bona xifra de camises i van bastir la torre en primera ronda i el 3 en segona. Sense haver estat un 2 del tot canònic, el castell va demostrar tranquil·litat i poques angúnies, amb algun nervi per la part de dalt però una molt bona defensa als pisos baixos. Una torre per treure’s la son de les orelles. El 3 de 8 de segona ronda va seguir un desenvolupament de lògica. Fet el tomb psicològic, el resultat casteller acompanya. Un 3 apamat. Per pensar en fites majors sense cap atac de vertigen.
El 4 de 9 amb folre carregat dels Capgrossos
El 4 de 9 cau 8 anys després
Feia 8 anys, des de l’actuació de Santes del 2006 –d’ingrata memòria– que els Capgrossos no queien d’un 4 de 9. I 10 anys des del darrer intent carregat. En aquest temps han acabat per fer del 4 el seu castell bandera fins al punt de passejar-lo en actuacions com la masnovina, una tendència que les colles similars acostumen a reservar al 3. L’intent de diumenge no va semblar capgròs del tot. Va pujar remenat, sense cap vici que no fos defensable però tocant a sometent massa aviat, sense la canalla col·locada. L’ofici i la mentalitat d’aquest castell van permetre una certa treva en la traspassada però pocs segons després de l’aleta el castell va acabar per caure. Els blaus van renunciar al pilar de 6 –per les ràfegues de vent, deien– i van acomiadar-se amb un duet de pilars de 5, un d’ells carregat.
