La Tripleta Màgica és el nom amb que castellerament es reconeix a la seqüència que formen el 3 i el 4 de 9 i el 5 de 8. És un nom altisonant i hiperbòlic, sí, però té quelcom que en corrobora aquest cognom: té alguna cosa màgica. Quan la domines, la Tripleta és el baròmetre de la teva força, quan l’has perduda resulta que recuperar-la suposa una catarsi castellera de primer nivell. Si el camí ha estat dubitatiu i errant, encara més. Per això es diu Tripleta Màgica i per això la d’ahir a la Plaça de la Paeria lleidatana signada pels Capgrossos podria ser la mare de totes les tripletes. Des de la primera descarregada, potser, que no hi havia tant a celebrar amb aquests tres castells com ahir. Els blaus s’han tret la bata de pacient i vesteixen altre cop, com per art de la màgia de la Tripleta, els hàbits de doctors. El pilar de 6 final certifica la recuperació.
La colla del Maresme va tornar a creuar Catalunya per trobar a Lleida el seu ring preferit. Plaça, colla i ciutat estimades, sempre puntuals al calendari per fer repuntar les aspiracions capgrosses. Ahir no va ser excepció. Els de Mataró, que ja a El Prat dissabte havien demostrat trempera assolint la torre de 8 –des de finals de maig que no la feien!– van anar-hi de cara fent sortida valenta amb un 4 de 9 amb folre escandalós en tota la seva execució. Si no fos que la memòria és selectiva, l’afirmació que és el millor signat pels Capgrossos tindria més punts per ser irrefutable. Un 4 perfecte. Marca de la casa.
El 3 de 9 dels Capgrossos ahir a Lleida
Intent desmuntat i reacció
En segona tanda, el plat fort del dia. Proteïna pura, mossegar bé perquè es pogués digerir: 3 de 9 amb folre. El castell pendent, el que va ennuvolar Les Santes, el volàtil. A la primera temptativa, tou de baix a dalt, la indecisió el va fer desmuntar. Allò no anava. Aquí es va produir, qualitativament, el moment del canvi, de la recuperació i cop sobre la taula. Com set dies enrere a Esplugues, si es desmunta un castell s’hi torna perquè s’hi creu. En repetició els Capgrossos van demostrar que volien el 3 de 9 amb folre. I que quan volen i es creuen que poden també poden defensar el castell. El primer 3 de la temporada va pujar massa elàstic, amb tot dalt va asserenar-se i a la baixada va requerir galons a tots els nivells. Descarregat. Un any més “Paeriasso” dels Capgrossos.
Van completar la seqüència amb un 5 de 8 molt seriós i ben trenat quan ja era força tard i la plaça perdia tremp. Bona catedral. I a sobre, enrampats de magnetisme, els de Mataró van decidir-se a treure’s l’espina psicològica del pilar de 6 que encara no havien completat enguany. Si hi havia dia per fer el canvi, era ahir. El pilar va pujar amb corda, es va batallar quan era precís i va superar la frontera on havia petat ja tres cops enguany. Ben tornada Tripleta, ben tornada màgia, ben tornat pilar. Recuperats, els Capgrossos enyorats de les grans ocasions.
Joves excel·lent, Lleida desafortunats
La Paeria és plaça de primera. Ho és gràcies a Lleida, l’ha feta ascendir els Capgrossos i ahir va tenir en la Joves de Valls la colla que hi ha fet els millors castells, ja que van calcar la Tripleta Màgica amb mestria i hi van sumar un gran pilar de 7 amb folre. La Joves se sent a gust en la terna amb la colla local i els Capgrossos i la col·laboració entre pinyes va ser excel·lent a totes bandes. Els únics més desafortunats de la jornada van ser els amfitrions. No està sent un any fàcil pels bordeus i ho van notar amb el 4 de 8 d’entrada que els va caure després de carregar i amb els dos intents desmuntats de 2 de 8 amb folre. Els Castellers de Lleida vénen a Mataró a la Diada Mariona Galindo Lora, quan tornaran a buscar el seu sostre. La nostra ciutat els hi ha de tornar a ser propícia.
