L’argument: El capità Diego Alatriste torna de Flandes amb una promesa per acomplir: fer-se càrrec d’Íñigo, el fill d’un company mort en combat, i allunyar-lo de la professió de soldat. Quan arriba a Madrid, l’Imperi espanyol està en decadència i la cort de Felip IV viu sota la corrupció del Comte-Duc d’Olivares. Aviat, Diego Alatriste es veurà immers en una estranya conspiració.
L’anècdota: S’ha dit i s’ha repetit. Aquesta és la pel·lícula més cara de tota la història del cinema espanyol. Amb un pressupost de 24 milions d’euros, ‘Alatriste’ constitueix una fita en la precària indústria del cinema fet aquí.
Diagnòstic: Díaz Yanes afronta amb valentia el repte de portar a la gran pantalla les gestes de l’heroi cansat creat per Arturo Pérez-Reverte. Condensar cinc novel·les en dues hores de metratge no és fàcil però, tot i així, el director aconsegueix trobar l’equilibri entre èpica i lírica, entre acció i emoció. El film se centra, amb encert, en els principals conflictes que turmenten el protagonista: la seva relació mestre-deixeble amb el jove Íñigo, el seu amor envers María De Castro i el cansament vital d’un heroi menyspreat per un imperi en decadència. Viggo Mortensen aconsegueix transmetre l’esperit d’Alatriste envoltat per un amplíssim repartiment de bons intèrprets, d’entre els quals, destaquen Ariadna Gil, Juan Echanove i Eduard Fernández.
Efectes secundaris: Adient per traslladar-se a una altra època tot gaudint de l’esplèndid treball de direcció artística: decorats, vestuari, maquillatge...
