El Museu d'Art Contemporani de Mataró fa, per primera vegada, una exposició dedicada a un únic artista que, a més, suposa un descobriment per al gran públic. 'Francesc Subarroca. Obres de la Col·lecció Bassat' és el repàs a una trajectòria de 70 anys de creació artística d'un autor desconegut i que aplega als seus estudis més de 4.000 obres d'estils diversos, des del realisme, el cubisme, el surrealisme o el misteri. L'exposició de la Nau Gaudí recull 114 peces representatives d'un home "obsessiu" de la pintura i que ha dedicat la seva vida a crear des de l'anonimat. "Mai hagués imaginat que un home desconegut que mai havia volgut exposar ni vendre pogués tenir obres de tanta qualitat", assegura un sorprès Lluís Bassat.
El col·leccionista Lluís Bassat va rebre una trucada com tantes d'altres que rep habitualment. Una dona volia convèncer-lo perquè anés a veure les pintures que feia el seu marit. "Pensava que era una més de la gent que truca perquè els vagi a veure, però va insistir i tenia el convenciment què el que feia Subarroca era únic", explica Bassat. Finalment el va anar a veure al seu estudi: "Vaig quedar absolutament sorprès". El col·leccionista reconeix que difícilment una persona tan desconeguda pugui fer obres de tanta qualitat com les de Subarroca. El crític d'art Francesc Miralles va assessorar Bassat un cop feta la troballa: "És molt millor que tot el que s'està exposant avui a Barcelona".
Tot tipus d’influències
Subarroca acumula més de 4.000 obres emmagatzemades als seus estudis dels carrers Laforja i Jaume I de Barcelona, tan atapeïts que segons el col·leccionista Lluís Bassat, no havia vist estudis semblants "ni a Montmartre". Té quadres a la banyera i sobre el lavabo, fins i tot. Quan té necessitat d'anar-hi, explica, baixa al bar. Les pintures exposades a la Nau Gaudí absorbeixen tot tipus d'influències dels diferents llenguatges del segle XX però des de la seva llibertat més absoluta, presenta un conjunt creatiu sense un denominador comú: "Sempre he estat tancat i no intentava que la meva pintura es divulgués i en aquests anys he fet sempre el que m'ha semblat. Tenia aquesta llibertat".
Obsessió creativa
Subarroca, nascut el 1932 a Barcelona, ha dedicat tota la seva vida a la creació artística. Als nou anys ja assistia a les classes de dibuix del Centre d’Acció Catòlica del barri de Sarrià i als quinze havia ingressat a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la Llotja, on va estudiar fins als vint i va obtenir diversos títols.
Durant aquesta època va freqüentar manicomis i va obtenir permís per assistir a les classes d’anatomia, a les aules-quiròfan i a les disseccions de cadàvers a l’Hospital Clínic de Barcelona. Allà va aprofundir en l’estudi del cos, els ossos i la musculatura i es va interessar per investigar com cada malaltia distorsiona i deforma ossos i articulacions.
La seva estada a la Llotja, però, és la que va tenir conseqüències vitals per a l’artista doncs el seu director, Frederic Marés, el va recomanar a l’Ajuntament de Barcelona quan aquest va demanar un alumne per treballar a la secció d’Urbanisme. Allà va entrar en contacte amb en Ramon Carreras, el que seria el seu soci a l’estudi de grafisme a la Rambla de Catalunya.
I d’aquí a Medellín (Colòmbia), també recomanat per Frederic Marés, per acceptar la direcció artística d’una empresa d’estampació litogràfica. A la tornada va ser quan va iniciar una nova etapa de lliure i imparable creació, en la que va dissenyar cartells, llibres i material publicitari; va realitzar murals; va crear figurins de teatre i va ser director artístic d’obres de Molière, Shakespeare o Bernard Shaw; va crear estampats tèxtils o joguines. I durant 24 anys, del 1968 fins a la seva jubilació el 1992, va ser professor a l’Escola Massana de Barcelona.
