Deme Melcón és un mataroní amant del futbol i la fotografia, optometrista infantil de l’Òptica Mataró que descobreix aquest mes a El Públic la seva vessant solidària. Ho fa amb una exposició de fotografies sobre la seva tasca al capdavant de l’ONG Visió Sense Fronteres (visiosensefronteres.org).
Què és aquesta exposició?Sóc coordinador de l’ONG Visió sense fronteres i fem campanyes d’uns 18 dies a poblats del sud del Marroc. Visitem unes 150 persones al dia i els donem ulleres reciclades que recollim aquí, ulleres fetes servir per ajudar-los a veure-hi millor. Aquestes fotografies són de gent amb ullera de prova. Els graduem amb retinoscòpia, un sistema cada cop més en desús però, a la vegada, amb més fiabilitat. Amb la ullera de prova adaptem les lents que tenim per satisfer les seves necessitats.Com una òptica de campanya?Sí, i a la zona del Sàhara, uns pobles molt deixats de la mà de Déu. Quan hi anem hi ha cues i no acabem mai. La gent va entrant a la tenda d’un en un i entre dos optomestristes i dos ajudants busquem les ulleres que més s’adeqüen a les seves necessitats. Fem unes 1.000 persones i lliurem unes 1.500 ulleres per campanya, així es dóna un segon ús a ulleres que ja no fem servir. Qui vulgui aportar-ne de seves les pot deixar a l’Òptica Mataró, a la Riera 21, i sap que acabaran a bon port.Quina relació té en Marc Duran amb l’exposició?En Marc i jo som amics fa molts anys, el considero un gran fotògraf, amb molt bones idees. Un dia va veure algunes fotos de retrat que havia fet i, entre elles, alguna amb la ullera de prova. Em va animar a seguir fent-les i creia que tenia un bon fil conductor per fer aquesta exposició i poder mostrar la tasca que fem. Ell em va despertar la idea i vaig aprofundir en els retrats amb ullera de prova. Vaig fer les fotografies amb el mòbil perquè, si portés la meva Reflex, potser la gent no es deixaria fer fotos o sortirien menys naturals.Com és el retorn a Mataró, a l’òptica, venint d’una realitat com la que retrates?Fer campanyes al Marroc em serveix per créixer com a optometrista, m’enriqueix i m’omple. L’optometria infantil és molt diferent allà que aquí, òbviament. Aquí es veuen menys nens que allà i amb les campanyes allà jo sol puc visitar 250 nens.
Ens revisem prou la vista aquí?Sí, ens revisem la vista però encara hi ha molta gent que no es fa les revisions periòdiques adequades i perd la noció del que és veure-hi bé. En visió infantil, per exemple, hi ha problemes com l’ambliopia que s’han de detectar i tractar entre els cinc i vuit anys perquè sinó després d’aquesta edat el sistema neurològic està format i és molt complicat o pràcticament impossible aconseguir millores. Per tant, recomano fer exàmens visuals exhaustius a aquestes edats i de forma periòdica perquè hi ha problemes que amb una revisió rutinària poden passar desapercebuts. Tenim prou bons hàbits en aquest sentit?Sí que trobo a faltar que la gent li doni a la vista el seu valor real. Hi ha crisi, sí, i molts cops es funciona a cops d’oferta, però cal ser conscients que segurament per un sentit tan cabdal val la pena no ser tan calculadors i anar al mínim dels mínims i sí apostar per una atenció de qualitat. Ofertes en tenim tots però per al dia a dia no tot s’arregla amb ulleres barates. Nosaltres mirem de donar un servei personalitzat resolent els problemes perquè es rendeixi de forma òptima.
