La CAPS.A 13 fa avui a partir de les 20h, la tercera de les seves accions al carrer i concretament al pati de la Direcció de Cultura, al Carrer de Sant Josep amb la poesia de tot un Enric Casasses, considerat un dels millors poetes en català i flamant Premi Nacional de Literatura.En què consistirà el recital poètic d'aquest cap de setmana?Doncs això, jo diré poemes i els altres, si vénen, els sentiran i potser fins i tot els escoltaran. Molts dels poemes són o seran nous, molts segurament no els heu sentit mai.Què és el bo i el dolent de fer una activitat com aquesta en un espai públic, al carrer?Depèn del temps que faci.Sempre has tingut la imatge de transgressor. T'hi sents còmode o tot l'art hauria de ser-ne?Transgressor és aquell que se salta la llei. El transgressor no pot tenir imatge de transgressor, l'enganxarien a la primera. Els lladres no van vestits de lladres. "Imatge de transgressor" no vol dir res. Si fos realment transgressor viuria o bé amagat o bé a la presó. Això en la vida. En l'art, per contra, no hi ha transgressió: tens llibertat de fer-ho com et sembli, com vulguis. No pots ser transgressor en un món (l'art) en què les lleis te les fas tu mateix i només t'obliguen a tu mateix. Et sents més còmode en l'anonimat o en la multitud?La grandesa de l'anonimat, i la insignificança del reconeixement multitudinari, diria jo. Enlloc no s'està bé com a casa, diu el poeta.La poesia és quotidiana o elitista?No sé si la pregunta està ben formulada: la veritat és quotidiana o elitista? Ni una cosa ni l'altra, sinó molt pitjor: és veritat. I la veritat és un subconjunt de la poesia."La poesia no fa per mi". Què respondries a algú que et reaccioni així?T'equivoques i ho saps, li diria.Què suposa per a tu i per la poesia catalana que hagis estat Premi Nacional de Literatura?Res.Com definiries el teu moment creatiu?El meu moment creatiu prefereixo no definir-lo, porta mala sort.Els temps actuals t'afavoreixen?No hi ha dubte que hi ha hagut temps molt més difícils, autèntiques èpoques de crisi, com la pesta negra del segle XV a Europa, o el morir de gana i de fred a la Rússia de 1910, o la repressió i la misèria de Catalunya el 1940, o els hiverns de l'home de les cavernes. Som uns privilegiats, uns malcriats que ens rentem amb aigua calenta cada dia... En aquesta situació d'aigua calenta, llum elèctrica, gasolina, calefacció central, aire condicionat, menjara la fonda i veure pel·lícules a casa, anar amb cotxe el final de setmana a la Cerdanya o amb avió a Menorca o a Nova Zelanda... en fi, en tot aquest món nostro, escriure poesia és difícil. Massa comoditats. Però vaja, sempre ha sigut igual de fàcil i difícil, fer poesia. Recital poètic al carrer d’Enric Casasses
Avui divendres dins CAPS.A 13 a partir de les 20 hs.
La CAPS.A 13 fa avui a partir de les 20h, la tercera de les seves accions al carrer i concretament al pati de la Direcció de Cultura, al Carrer de Sant Josep amb la poesia de tot un Enric Casasses, considerat un dels millors poetes en català i flamant Premi Nacional de Literatura.En què consistirà el recital poètic d'aquest cap de setmana?Doncs això, jo diré poemes i els altres, si vénen, els sentiran i potser fins i tot els escoltaran. Molts dels poemes són o seran nous, molts segurament no els heu sentit mai.Què és el bo i el dolent de fer una activitat com aquesta en un espai públic, al carrer?Depèn del temps que faci.Sempre has tingut la imatge de transgressor. T'hi sents còmode o tot l'art hauria de ser-ne?Transgressor és aquell que se salta la llei. El transgressor no pot tenir imatge de transgressor, l'enganxarien a la primera. Els lladres no van vestits de lladres. "Imatge de transgressor" no vol dir res. Si fos realment transgressor viuria o bé amagat o bé a la presó. Això en la vida. En l'art, per contra, no hi ha transgressió: tens llibertat de fer-ho com et sembli, com vulguis. No pots ser transgressor en un món (l'art) en què les lleis te les fas tu mateix i només t'obliguen a tu mateix. Et sents més còmode en l'anonimat o en la multitud?La grandesa de l'anonimat, i la insignificança del reconeixement multitudinari, diria jo. Enlloc no s'està bé com a casa, diu el poeta.La poesia és quotidiana o elitista?No sé si la pregunta està ben formulada: la veritat és quotidiana o elitista? Ni una cosa ni l'altra, sinó molt pitjor: és veritat. I la veritat és un subconjunt de la poesia."La poesia no fa per mi". Què respondries a algú que et reaccioni així?T'equivoques i ho saps, li diria.Què suposa per a tu i per la poesia catalana que hagis estat Premi Nacional de Literatura?Res.Com definiries el teu moment creatiu?El meu moment creatiu prefereixo no definir-lo, porta mala sort.Els temps actuals t'afavoreixen?No hi ha dubte que hi ha hagut temps molt més difícils, autèntiques èpoques de crisi, com la pesta negra del segle XV a Europa, o el morir de gana i de fred a la Rússia de 1910, o la repressió i la misèria de Catalunya el 1940, o els hiverns de l'home de les cavernes. Som uns privilegiats, uns malcriats que ens rentem amb aigua calenta cada dia... En aquesta situació d'aigua calenta, llum elèctrica, gasolina, calefacció central, aire condicionat, menjara la fonda i veure pel·lícules a casa, anar amb cotxe el final de setmana a la Cerdanya o amb avió a Menorca o a Nova Zelanda... en fi, en tot aquest món nostro, escriure poesia és difícil. Massa comoditats. Però vaja, sempre ha sigut igual de fàcil i difícil, fer poesia. 
