Mataró descobrirà aquest cap de setmana –divendres i dissabte– l’Ernest Borràs. Aquest artista afincat a Dosrius és el protagonista de la segona parada del cicle CAPS.A 13 i exposarà al pati de Cultura, a la Beneficiència del Carrer Sant Josep. De fet, estaria més ben dit descobrirà una part de l’obra de Borràs, una de concreta. Set “Passes perdudes” que daten de l’any 1992 i que és de les poques obres que, de fet, es poden treure del seu entorn.
Per què? Perquè Ernest Borràs –Barcelona, 1928– és un artista atípic que exposa en el bosc de la casa on viu. A Dosrius, sí. Una joia en forma de paratge, un espai de serralada pre-litoral convertit en museu a l’aire lliure. Una descoberta.85 anys“Em dedico a l’art des de fa 32 anys, quan vaig venir a viure aquí. El bosc és l’espai on visc, és un terreny muntanyós, accidentat, de vegetació tupida i el sento com un espai sagrat i per afinitat a aquest sentiment tota la meva obra té un component místic important”, explica Borràs que va rebre El Tot al seu particular museu a l’aire lliure. “He arribat a la conclusió que no tinc un estil definit, familiar, reconegut on cada obra té una personalitat pròpia i és el resultat d’una vivència única, irrepetible, és la resposta emocional d’un instant únic”, explica, per arribar a la conclusió conjunta que “si no tinc estil definit i el bosc és la meva font d’inspiració, el bosc és el meu estil”.
Així, com alguns artistes saben i també ciclistes i excursionistes s’han sorprès de trobar, Borràs té un bosc farcit d’obres artístiques que va començar amb una sèrie d’obres amb material reciclat i que darrerament està dedicant a la sèrie retaules. D’entre els diferents espais del bosc “primer veig el lloc i després creo l’obra perquè s’hi avingui, és com si l’obra la demanés el propi bosc”, explica l’artista.Explica Borràs que “jo faig les obres pel bosc, per a la natura, no per a mi o perquè les vegi la gent” i es reconforta quan pensa “que el bosc se les fa seves i les acabarà engolint”. Un dels materials amb els que ha treballat més Borràs i que té presència a l’obra que exposarà a Mataró és la llamborda. “És la pedra utilitària per antonomàsia que ha fet la història, interpreto aquesta pedra com dipositària de l’energia de moltes generacions que han imprès durant molt temps les seves petjades i l’instant únic del pas d’aquell moment, m’agrada deixar-me emportar per la fantasia que és una pedra que ha recollit el trànsit de la història”, explica.
Hi ha moltes llambordes a les seves obres com també altres materials i inspiracions que treuen el cap enmig del bosc mentre la natura se’ls fa seus. A l’exposició mataronina, avui divendres i dissabte, es recrearà aquest ambient únic del bosc. L’ecosistema Ernest Borràs.
Les “Passes perdudes”
La sèrie que es podrà veure a Mataró és la de set escultures dites ‘Passes perdudes’ i és la segona estació de CAPS.A 13. Borràs es confessa content de poder dur les escultures del bosc, on són des del 1992, fins a Mataró i ho defineix com un retorn. “Em sento molt identificat amb el set, és un número que em diu moltes coses i aquestes passes perdudes el que fan és relacionar les llambordes des de la primera passa amb una sola llamborda fins la setena, és què es recrea com es posicionaven set llambordes als antics empedrats. En certa manera vaig agafar la llamborda de la ciutat, la vaig utilitzar al bosc i ara la retorno”, assegura.
