Només calia fer un cop d’ull a l’escenari per veure que el concert prometia. Barrets, tirants i vestits al més pur estil dels seixanta eren només la carta de presentació del grup. Efectivament, els The Pepper Pots, més enllà de la seva cuidadíssima estètica, van oferir una nit d’alt nivell musical i sobretot d’espectacle. Després d’actuar per tots els racons del món, els The Pepper Pots arribaven a la Sala Clap per a presentar el seu nou disc, Shake it!. Aquest treball, és un retorn al so de les bandes jamaicanes del anys seixanta, on el reagge, l’ska o el rockstyle són els veritables protagonistes. Tot plegat interpretat per una autèntica orquestra d’ska on els vents són una peça clau. Però si algú brillava dalt de l’escenari en el concert de dissabte, aquestes eren les cantants. El trio vocal femení va literalment seduir el públic. I no precisament gràcies als seus vestits curts sinó amb les seves veus de soul que recordaven a les pròpies Supremes.A part dels temes propis, el grup va intercalar també algun tema dels grans mites de l’ època, des dels Temptations fins a als pioners de l’ska, els Skatalites. Un repertori que va aconseguir fer vibrar el públic des de la primera fins la última cançó. Va ser prop més d’una hora i mitja de concert que sense dubte es va fer curta pels assistents, que com era d’esperar, van aclamar un obligat bis. Aquests van sortir de nou a l’escenari per respondre les peticions amb alguns clàssics que no podien faltar. Temes com Guns of Navaron o Phoenix City van acabar d’ajudar al grup a posar-se definitivament el públic a la butxaca (si és que no l’hi tenien ja).La música que entra per la vistaEls The Pepper Pots són un d’aquells grups que val la pena escoltar en directe. I és que la banda porta amb ella un autèntic espectacle. Els instruments es mouen al ritme de les cançons, els músics ballen i les cantants estan en contínua coreografia. Des dels pentinats fins a les sabates, al grup no l’hi passa per alt el més mínim detall. Tot plegat permet recuperar a la perfecció la estètica de la música negra dels anys seixanta. Això, sumat a les seves melodies i una cuidadíssima sonoritat fan dels Pepper Pots un grup amb molta personalitat, un ingredient que desgraciadament escasseja en la música d’avui en dia. The Pepper Pots, la seducció des de dalt de l’escenari
La banda fa vibrar el Clap amb l’ska més autèntic
Només calia fer un cop d’ull a l’escenari per veure que el concert prometia. Barrets, tirants i vestits al més pur estil dels seixanta eren només la carta de presentació del grup. Efectivament, els The Pepper Pots, més enllà de la seva cuidadíssima estètica, van oferir una nit d’alt nivell musical i sobretot d’espectacle. Després d’actuar per tots els racons del món, els The Pepper Pots arribaven a la Sala Clap per a presentar el seu nou disc, Shake it!. Aquest treball, és un retorn al so de les bandes jamaicanes del anys seixanta, on el reagge, l’ska o el rockstyle són els veritables protagonistes. Tot plegat interpretat per una autèntica orquestra d’ska on els vents són una peça clau. Però si algú brillava dalt de l’escenari en el concert de dissabte, aquestes eren les cantants. El trio vocal femení va literalment seduir el públic. I no precisament gràcies als seus vestits curts sinó amb les seves veus de soul que recordaven a les pròpies Supremes.A part dels temes propis, el grup va intercalar també algun tema dels grans mites de l’ època, des dels Temptations fins a als pioners de l’ska, els Skatalites. Un repertori que va aconseguir fer vibrar el públic des de la primera fins la última cançó. Va ser prop més d’una hora i mitja de concert que sense dubte es va fer curta pels assistents, que com era d’esperar, van aclamar un obligat bis. Aquests van sortir de nou a l’escenari per respondre les peticions amb alguns clàssics que no podien faltar. Temes com Guns of Navaron o Phoenix City van acabar d’ajudar al grup a posar-se definitivament el públic a la butxaca (si és que no l’hi tenien ja).La música que entra per la vistaEls The Pepper Pots són un d’aquells grups que val la pena escoltar en directe. I és que la banda porta amb ella un autèntic espectacle. Els instruments es mouen al ritme de les cançons, els músics ballen i les cantants estan en contínua coreografia. Des dels pentinats fins a les sabates, al grup no l’hi passa per alt el més mínim detall. Tot plegat permet recuperar a la perfecció la estètica de la música negra dels anys seixanta. Això, sumat a les seves melodies i una cuidadíssima sonoritat fan dels Pepper Pots un grup amb molta personalitat, un ingredient que desgraciadament escasseja en la música d’avui en dia. 
