Malament. Molt malament estaria la salut de les arts escèniques del país si la pauta fos la proposta teatral que el Cor-rellengua va portar diumenge passat a la Sala Cabañes. I com que per sort no és així, aquesta benemèrita organització, que s’autodefineix com “una iniciativa de la societat civil catalana en favor de la llengua i la cultura” s’ho hauria de fer mirar. Urgentment. Perquè ‘Èric i l’Exèrcit del Fènix’ és, teatralment parlant, un patafi.Paròdia pamfletària L’obra és del periodista Víctor Alexandre i explica en clau crítica el cas com un cabàs que li va succeir realment a l’Èric Bertran l’any 2004, quan tenia només catorze anys, i va enviar un correu electrònic a la cadena de supermercats DIA exigint-los que etiquetessin els seus productes en català. Com que va firmar el missatge amb el nom d’un suposat ‘Exèrcit del Fènix’ –una denominació manllevada de Harry Potter– , resulta que l’empresa DIA el va denunciar, que la Guàrdia Civil hi va intervenir i que va ser acusat de terrorisme i citat a declarar a Madrid, fins que finalment es va arxivar el cas. Una història així donaria per a una bona sàtira dels abusos i disbarats perpetrats pels poders de l’estat, però ni el text ni la posada en escena d’’Èric i l’Exèrcit del Fènix’ donen per res més que per una paròdia melodramàtica i pamfletària per a curts de gambals. La interpretació també s’ho ha ben de menester. Per acabar-ho d’adobar, el director ha optat per fer-hi intervenir a l’autèntic Èric Bertran en persona i la cosa deriva cap a una mena de ‘reality show’ ploricó i de pa sucat amb oli.
Martirologi insuportableL’obra acaba essent, doncs, l’exposició insuportablement estirada del martirologi i santificació de l’Èric, xicot de bona família catalana, és a dir benestant i independentista. Amb la insinuació de tesis tan irrefutables com: a) Des de la creació del món tots els mals ens vénen d’Espanya. b) A Madrid o són oligofrènics o torturadors o totes dues coses alhora. c) Els guàrdies civils, els jutges, els fiscals i d’altres col·laboradors dels aparells de l’estat són tots uns fatxes sortits d’un frenopàtic. d) Els catalanets de qualsevol procedència i condició tenim una bandera estelada i una pàtria única que es diu Països Catalans, que amb un nom així dóna fe que som un poble respectuós i no com altres. e) A Catalunya és molt més interessant aprendre el wolof –una de les llengües que es parlen al Senegal– que no pas el castellà... Amén.
