Que poc a poc la dansa a Mataró aconsegueix augmentar el seu poder de convocatòria, és un fet, com també ho és que malauradament, sovint són les mateixes cares les que es troben en els actes d’aquest tipus. Així s’ha demostrat aquest cap de setmana, en les diverses accions que s’han organitzat per commemorar el Dia Internacional de la Dansa. Una celebració que enguany ha presentat encerts i errors, respecte l’organització de l’any passat. A favor, cal dir que aquest any s’ha tornat a apostar pel paper actiu de la dansa al carrer. Una dansa on el protagonisme ha recaigut en les companyies de la ciutat, en demostrar a la resta de Mataró el que es cou a les escoles i companyies pròpies. Un despertador diferentEl matí del diumenge, la companyia Trànsit establerta a la ciutat, s’esforçava en despertar als veïns del centre amb música i ritme. Des del Parc Central va sortir la comitiva que encapçalaven els ballarins de Maria Rovira. A ells els seguien una cinquantena de persones, entre ells molts nens, que no dubtaven en afegir-se al ball i seguir les indicacions que se’ls hi donava.
Un cop arribats a la plaça de l’ajuntament, Rovira va ser l’encarregada de llegir el manifest del Dia de la Dansa 2007, escrit per Sasha Waltz, membre del Consell Internacional de Dansa de la UNESCO. L’actuació de Trànsit, amb una coreografia on els ballarins compartien escenari amb alguns nens, va tancar l’acte, demostrant com el ball és quelcom que tots portem a dins des de petits.
Els errors, els trobem en la Mostra de coreografies que es va fer a la tarda, també a la plaça de l’ajuntament. Aquest és un dels actes que millor mostra l’essència del dia de la dansa, en el que participen ballarines de diverses edats i disciplines. Però sembla ser que aquest acte no acaba de trobar el seu lloc. Després que l’any passat no se celebrés, aquest any s’ha recuperat, no amb totes les garanties. La mostra va durar menys d’una hora, ja que hi van participar menys escoles i amb menys balls del que s’havia fet en anys anteriors. Tampoc es van adequar cadires pel públic, com es feia anteriorment, i ni tant sols es va obrir l’edifici de Can Palauet com també s’havia fet, per servir de vestuari a les ballarines.
Malgrat tot, com sempre, és un plaer aquesta celebració que treu la dansa al carrer quan ja comença a fer bon temps.
