El teatre surt al centre de la ciutat en la celebració del seu dia internacional

El teatre, com tot l’art, està pensat per arribar al seu públic, cautivar-lo i, si pot ser, remoure’l per dins. Però sovint els alts preus i la falta de temps fan que aquest públic no sigui tant nombrós com es podria esperar. El divendres 23 de març, però, aquestes normes es van trencar totalment i va ser el teatre el que va surtir a buscar el seu públic per diversos punts de la ciutat i de manera gratuïta. Un públic que sense cap mena de dubte va trobar en la celebració del Dia Internacional del Teatre.Actors de diversos grups de teatre de la ciutat, intèrprets de totes les edats i diversos orígens, van ser els components dels set grups que van actuar en aquesta mena de cercavila teatral a la ciutat de Mataró. El tret de sortida es va donar a les 6 de la tarda a l’Arcàdia Cafè Cultural, on van actuar el grup de nois i noies B de l’Aula de Teatre. A partir d’aquí, cada mitja hora, la marató citava els seus seguidors a altres punts de la ciutat. El grup de nois i noies C de l’Aula de Teatre van actuar a Can Palauet, el grup de Teatre Nunja de Rocafonda va fer-ho davant de l’ajuntament, el grup de noies i noies D de l’aula van fer la seva actuació al pati del Patronat Municipal i el grup La Saca va actuar a la Sala Cabañes.El teatre com a enllaç generacionalPerò una de les actuacions més especials va ser la que, a les 8.30h, tancava els actes del Dia Internacional del Teatre a les instal·lacions de l’Aula de Teatre. Allà es va executar una acció de gran sensibilitat: una reflexió sobre els records d’infància que van ser interpretats pel grup dels més menuts de l’Aula de Teatre conjuntament amb el grup de Gent Gran, utilitzant el teatre com un element d’unió intergeneracional.Amb un nombrós públic que va seguir les accions pel centre de la ciutat al llarg de tota la tarda, es va tancar la celebració, després de la lectura del manifest del Dia Internacional del Teatre a Mataró 2007, que aquest any era un text del membre del consell superior dels emirats àrabs, Bin Mohammed Al Quasimi. “Mai no s’han viscut uns temps com els actuals, quan constantment treuen el seu cap repugnant guerres per banalitats i discrepàncies doctrinals” deia el manifest i afegia un crit de força a la gent del teatre dient: “Atenció, gent de teatre, no podem permetre que ens arrossegui la violència del temporal (…) hem de consagrar els nostres esforços a la comunicació i a l’establiment de relacions d’amistat entre les persones que es pronuncien amb decisió per la fraternitat entre pobles i nacions”.