“Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera” narra en quatre episodis i un epíleg la vida d’un mestre i el seu deixeble en un santuari situat en un insòlit paratge natural. Els protagonistes viuen en una absoluta comunió amb la naturalesa, que constitueix la font principal de la seva espiritualitat i alhora esdevé testimoni de les seves vivències i aprenentatges.
Així doncs, el relat estableix un bell paral·lelisme entre el cicle vital de l’ésser humà i el cicle de la naturalesa, representat a través de les quatre estacions que, al seu torn, canvien profundament l’entorn en el qual els protagonistes desenvolupen les seves vides.
“Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera” és una pel·lícula extraordinària que es fonamenta en dos aspectes bàsics. D’una banda, una història molt ben explicada, gairebé sense l’ús de la paraula, que assoleix un llenguatge universal en tant que, malgrat la marcada presència de l’espiritualitat oriental, parla de les passions i els sentiments que mouen els éssers humans.
De l’altra, la bella construcció de les imatges que, sens dubte, contribueix a crear l’esmentada comunió entre l’ésser humà i la naturalesa, dotant la història de grans dosis de lirisme. D’aquesta manera, el coreà Kim-Ki-Duc, ha sabut elaborar un excel·lent relat capaç de commoure els espectadors d’arreu del món.
