D’aquells concerts que et trobes, t’hi quedes i t’agraden, i molt. La Media Luna va aparèixer i actuar al Clap de forma efímera però convincent, demostrant estar feta de gran fusta artística i tenir futur per davant, a més d’un recorregut on la qualitat els portarà la prosperitat. El projecte es va deixar veure i va esdevenir molt més que el publicitat “grup de Shuarma”. Shuarma hi posa la veu i el caràcter, però és el còmput de la banda la que toca, sedueix i convenç. Un grup que suggereix molt i calla encara més.
La intimitat és l’hàbitat natural de la Media Luna. La proximitat i el recolliment ressalten i subratllen una proposta musical que partiex i acaba en el pop, però un pop sutil, íntim i gens comercial, per res, tot al contrari. Amb ambient quasi jazzístic les incursions a la rumba de casa nostra o certs regustos ètnics cuinen la proposta al punt exacte; delicat, i gustós, al dente i ben amanit. Els minuts i peces van passar amb elegància adquirida i merescuda, com si d’una banda sonora de pel·lícula es tractés, com traçant una història amb final feliç i més festiu que el nus. Com una pel·lícula en blanc i negre.
La presència de Shuarma i la Niña Mariposa
Un destacat mereix Shuarma, columna vertebral de la formació i líder reconegut i evident portes endins i portes enfora. Però també mereixen nota la Niña Mariposa, de bellíssimes arts musicals, perfectament articulats per Joao a la percussió, David al baix i Albert a la guitarra. Un quintet equilibrat i exquisit que van dur una proposta d’aquelles que fan falta, que ni trenquen ni pretenen, sinó que es deixen escoltar i agraden molt. Un d’aquells grups que mereix ser recomanat.
