'Bombón, el perro': Una història mínima de la Patagònia
Bombón, el perro. Carlos Sorín. Argentina, Espanya. 2004.
En aquesta pel·lícula, Carlos Sorín opta de nou per treballar amb actors no-professionals (per exemple Juan Villegas i Walter Donado s’interpreten a sí mateixos) que transmeten amb els seus gestos i les seves mirades una profunda sensació de “veritat”, que meravella l’espectador i el porta a plantejar-se on cal situar el límit entre la ficció i la realitat en un entorn sense límits com és la Patagonia.
Tots els aspectes del film estan al servei de la història, explicada amb senzillesa, i dels personatges, capaços d’expressar molt més amb els silencis que amb les paraules que es desprenen dels breus i mesurats diàlegs. D’aquesta manera, Bombón, el perro és ple de moments màgics que ens entendreixen amb la presència de sentiments i emocions reals com les que es revelen en la seqüència en què el protagonista rep tímidament els aplaudiments del nombrós públic aplegat en una exposició canina.