Capturing the Friedmans: El desconcert d’un joc de miralls
Capturing the Friedmans’, d’Andrew Jarecki. Estats Units. 2003
Capturing de Friedman compta amb els testimonis d’Elaine, David i Jesse Friedman així com de pressumptes víctimes, advocats, periodistes, investigadors, etc. Però se’ns dubte el testimoni més valuós del drama que van viure els Friedman durant l’escàndol són els vídeos domèstics que el mateix David Friedman va anar fimant. Aquestes gravacions, que constitueixen el pilar bàsic del documental, ens mostren com si d’un diari personal es tractés, el procés de desintegració de la família. A més permeten contrastar molt dels records que els protagonistes tenen clavats a la memòria.
La pel·lícula recull moltes veus per tal que l’espectador realitzi l’exercici de trobar un punt de llum que aclareixi el joc de miralls que constitueix el cas Friedman. Però qualsevol intent resulta inútil, els molts caps que queden sense lligar fan caure l’espectador en el més absolut desconcert..
Capturing de Friedmans és un film colpidor i gens fàcil de digerir, tot i així ens convida a fer un esforç necessari: el de plantejar-nos d’una banda, el funcionament del sistema policial i judicial i, de l’altra, la funció dels mitjans de comunicació de masses.