El darrer dijous de mes va servir perquè s’acostés al Clap un dels grups mataronins dels que s’està començant a parlar amb més força en els darrers temps. En una sala de dalt amb un centenar curt de persones, els Stein van poder desenvolupar-se de la millor manera en una alternança contínua d’intimitat i poder musical molt potable per a tots i totes.
Comandants de forma magistral, els Stein van començar de forma relaxada però gens avorrida amb les peces més pop del seu repertori. El glaç de la nit van anar desfent-se a mesura que passaven els temes i el doble joc de música més calmada, amb predomini del teclat contra música més guerrera, amb predomini de guitarres, s’anava consolidant i anava agradant el públic.
De la timidesa inicial es va passar a un major convenciment i millor execució musical que va anar creixent conforme avançaven uns minuts agraïts gràcies a temes com “Keep on trying” o una bona “being in the world”. Després d’alguna incursió, més rebel que intencionada a una major duresa de rock o a un aïllat rythm and blues, el funk va passar a prendre la iniciativa filtrejant amb un pop-rock marca de la casa Stein.
Amb un repertori constant i regular, els maresmencs van fugir d’escena després de “always in my mind” tot i que fou per tornar acte seguit per rematar la nit amb aquesta barreja tan seva. “Something” i una pletòrica “Rain again” fusionada amb el clàssic “Hey Jude” van servir de teló de fons al recital alhora que de bon regust de boca per una nit força completa.
Els Stein van trepitjar amb força un escenari resistent com el del Clap, recollint el guant del Col•lectiu de Músics del Maresme i demostrant que, tot i que després d’uns disc i anys se’ls continua resistint certs factors necessaris per créixer més, són un valor pujant, un actiu segur i un grandíssim entreteniment musical.
