De la justícia a la injustícia, del Barri Xino al Raval
De nens. Joaquim Jordà. Espanya. 2003
La tesi que defensa el director de la pel·lícula és ben clara: l’existència d’una possible vinculació entre l’exageració de la xarxa de pederastia i l’especulació urbanística al Raval. En definitiva, la criminalització d’un barri i els seus veïns evidencia la necessitat d’eliminar la brutícia i de rentar “urbanísticament” la cara al Raval.
De nens fa trontollar alguns dels pilars bàsics de la societat actual. D’aquesta manera, la Justícia vista a través d’una càmera audaç es converteix en un espectacle burlesc, la polícia no actúa amb la independència i el rigor necessari i per últim, els mitjans de comunicació dicten sentència en l’esfera pública abans que l’acusat hagi estat considerat culpable. El film obre molts interrogants que ens conviden a la reflexió sobre les perversions dels mecanismes de poder i sobre com els ciutadans podem defensar-nos-en.
De nens és una iniciativa valenta, arriscada, crua, capaç de remoure la consciència i les entranyes de l’espectador, però sobretot, és una pel·lícula necessària.