El carnestoltes de Mataró 2004, el denominat Ferum de les CULtures pel Comité de Crisi de Carnestoltes, entitat que l’organitzava per segon any, va estar marcat per les inclemències meteorològiques que van alterar substan-cialment el programa d’actes.
Mentre el Dijous llarder, les truites eren repartides com cada any i com és de consuetud sota un cel que ja amenaçava, el divendres la pluja que va caure a partir de les quatre de la tarda va provocar que el CCC decidís suspendre tots els actes previstos i posposar-ne alguns pel dis-sabte, sempre a mercè de la pluja que estava, tanmateix, anunciada per l’en-demà.
Dissabte de Carnestoltes
El Dissabte de Carnestoltes, hi havia una gran expectació per si el temps deixaria que la festa seguís el seu curs. Al punt de les quatre de la tarda, el CCC anunciava que suspenia el Ball Infantil però que s’envalentonava a mantenir la Rua General, a més d’anunciar que el Pregó de la Festa es llegiria una vegada aquesta arribés a la Plaça de l’Ajun-tament, com es freia fins l’any passat.
El temps va voler aguantar i ni el “calabobos” més genuí ni quatre gotes mal comptades no van impedir que la Rua s’esdevingués per un recorregut innovador per imperatiu de les obres de la Riera que va resultar força desencoratjador. Si el Carrer del Parc no va estar a l’altura, sí que ho va estar la Riera, com sempre, plena de gent ansiosa de veure les més de vint comparses que desfilaven.
L’ambient festiu es va imposar a la meteorologia i unes deu mil persones van sortir al carrer a festejar la festa dels poca-soltes. Un cop darrera la Casa Gran, Na Pellofa XXVI va llegir el seu pregó de la festa amb un equip de so deficient. El Pregó va repartir per a tots els gustos, carregant sobretot contra els polítics i manaires, tant de la nostra ciutat com de govern superiors, arribant a befar-se de Bush i Blair, i d’Aznar com a “llepaculs”. Les paraules de Pellofa XXVI van exhibir un gran sarcasme parlant dels desastres de l’any: el prestige i la guerra d’Iraq. I fins i tot va carregar contra la premsa local, criticant la desaparició del l’edició comarcal de El Punt, entre d’altres. Tot i les retallades, o de la censura o dels assessors de Sa Majestat, el discurs es va fer llarg, amb l’afegit de la precària sonorització, va fer que molts, sobretot els últims de la plaça se’ls eternitzés el discurs. Va durar gairebé 25 minuts, que van impacientar a més d’un que esperava el veredicte del jurat carnestoltenc.
Un cop acabats els preludis i inaugurada la festa per part d’un imitador del Rei, es van donar a conèixer els noms dels quatre premis que el Jurat va atorgar a les millors comparses. L’acte, comptant Rua, Pregó i Premis, va durar unes dues hores, on la pluja va cantar per la seva absència.
Tampoc va poder impedir, com ho havia fet el dia abans, la pluja, que es cele-bressin els actes més noctàmbuls de la festa. Els Portafardells van sortir dissabte amb ganes de dir i ballar tot el que el temporal havia callat i impedit el dia abans i Omelé va fer ballar a tothom un cop acabada una Portabardellada que figurava per primer cop en programa i que va comptar amb unes 500 persones.
