El passat dijous 12 de febrer es va poder veure al Teatre Monumental Nada +, la primera pel·lícula que ha dirigit el cubà Juan Carlos Cremata i, sens dubte, el film llatinoamericà que ha gaudit de més projecció internacional durant el 2003.
Nada + explica la història de Carla (Thaïs Valdés), una noia que treballa a l’oficina de correus de Cuba i que, un bon dia, decideix reescriure i embellir les cartes que passen per les seves mans per tal de fer feliç els seus destinataris.
La pel·lícula parla de la incomunicació entre les persones (en plena era de les noves tecnologies de la informació i la comunicació) i de la necessitat d’expressar i transmetre els nostres sentiments. Però sobretot, tracta de la recerca de la felicitat en una Cuba en blanc i negre, marcada pels tons grisos que ens remeten a l’aïllament, la monotonia i la soledat de l’illa. Tot i així, Nada + defensa explícitament la tesi que la millor forma de canviar les coses no és fugir, sinó quedar-se.
El film no perd el somriure en cap moment. Ofereix capritxoses pinzellades de color i tocs d’humor que, combinats amb recursos estil·lístics tals com l’animació d’objectes i l’acceleració de les persecucions, recupera l’essència del cinema còmic. Llàstima de la grotesca interpretació d’alguns personatges secundaris.
Tot plegat, proporciona a la pel·lícula una gran riquesa visual que contrasta enormement amb la seva pobresa argumental. Nada + no deixa de ser un refregit de pel·lícules com Amelie de Jean-Pierre Jeunet, de la qual recupera la temàtica i, El lado oscuro del corazón de Eliseo Subiela, de la que recull un cert sentit poètic de la vida que es fa explícit a través de les cartes que escriu la protagonista. Si tenim en compte aquests referents, conclourem que Nada + no és més que un intent frustrat de ser una obra de (en termes literaris) realisme màgic. Es tracta doncs, d’una pel·lícula plena de bones intencions però que no acaba de quallar.
Properes sesssions:
"Golfos y picardías", Polissons et galipettes, de Michel Reilhac (França, 2002).
"Suite Habana", de Fernando Pérez (Cuba, 2003).
