El passat divendres, cinquè dia de desembre, una cita força esperada s’esdevenia al Clap. Dins el Circuit Català de Sales, acudia a la nostra ciutat un emblema del moviment musical que es fa denominar mestís, una banda que actuava per tercer cop a Mataró, un icona de la integració i la igualtat, els Cheb Balowsky.
El grup, amb dos treballs publicats, pot ésser considerat com un dels tres aspirants clars al tro de millor mestissatge català, divendres, en un Clap on havien triomfat en repetides ocasions tant Dusminguet com Ojos de Brujo, els Balowski van brodar una gran actuació que va ser del gust del nombrós públic que es va acabar acostant a la sala i que va acabar pres pels ritmes bellugadissos dels músics.
Amb un inici amb marcat to aràbic, amb matisos magribins i aromes raï de la mà del seu cantat, els Cheb Balowski van encendre la nit posant de manifest, en un sol tema, la seva plurinacionalitat. Francès, català, castellà o àrab, tota llengua és útil per transmetre tot cantant, i així ho van demostrar els barcelonins que van tirar, primerament del seu disc Bartzeloona per acabar d’escalfar l’ambient.
De la patxanga als balcans
La patxanga més pura es combinava amb tons balcànics per tornar a la mediterrània o emigrar cap al Magreb. El còctel musical era imparable i va resultar en una barreja tremendament fascinant. Benvinguts, La Patxanga Portuguesa o La Paloma van ser alguns dels temes elegits per delectar, doncs es tracta d’obres d’art autòcton dels Balowsky, sent alhora conglomerat de mil estils i mil influències que abracen del propi Raval barceloní fins la Jamaica de Bob Marley.
La presència d’una excel·lent ballarina sòls feia que amanir l’exquisida música que va pujar de to i ritme de forma gradual. El violí, potser una mica perdut, i el metall es combinaven de forma exquisida amb la intermintència d’una guitarra elèctrica massa amplificada. El cantant, un showman genial, no parava de remenar i fer corejar les lletres més implicades i no es va oblidar, com és ritus habitual, d’alguna arenga pseudo-política entre cançó i cançó, quan l’ocasió així ho demanava.
Potiner, el seu segon disc
El segon disc, Potiner, va exhibir-se amb la força i la maduresa que els Cheb Balowski han sabut imprimir-hi. Més barreges eternes, més orígens, més futur, en definitiva més ingredients per a la diabòlica beguda que resulta la música d’aquesta magnífica banda. Les hora i mitja de concert va assolir-se en el punt en què els artistes fugien per primer cop de l’escenari desfermant l’eufòria d’una claca entusiasmada, Van tornar, i van meravellar, van marcar i van tornar a sortir, el públic volia més i més, però les circumstàncies van imposar-se i el taló blanc del Clap va baixar posant punt i final a una altra gran nit del Clap amb un grup que, si continua evolucionant, pot arribar, si no hi és encara, a la categoria de mític dins el mundillo d’aquest tipus de música que té el dot de fer ballar tothom.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. // Mataró Notícies
