La iconografia musical està considerada una de les branques de la història de la música, la qual estudia les representacions figurades. La iconografia analitza els objectes representats en les obres d’art, les seves significacions històriques i simbòliques i copsa diferents elements: els instruments musicals (la seva evolució, el seu simbolisme), el cant, la dansa, les ornamentacions, els costums en les festes i en el teatre relacionats amb la música. Tots aquests elements intervenen en els nombrosos temes al·legòrics: escenes religioses i profanes, natures mortes, retrats de músics coneguts i anònims, retrats de família, cerimònies polítiques i civils. Elements que reflecteixen els diferents gustos musicals de la societat. L’Antiguitat greco-romana és una font infinita de temes d’arqueologia musical: els aulos, les lires, les flautes de pa i les muses: Melpòmene, Polímnia, Euterpe, Cal·líope, Terpsícore acompanyades d’instruments. Les representacions d’alguns temes de l’Antic Testament també hi són presents: el triomf de David, La filla de Jefté.La música era una de les disciplines del quadrivium, juntament amb l’aritmètica, la geometria i l’astronomia i des de l’edat mitjana fins el segle XVII, forma part de les arts liberals i de les belles arts. Els temes profans, sota la influència de Caravaggio, emergeixen amb escènes d’interiors, mostrant reunions amicals i concerts de diletants. El gust en la societat és canviant i la iconografia musical del segle XVIII ens mostra l’esdeveniment de temes subtils i aristocràtics. Iconografia Musical (1)
La iconografia musical està considerada una de les branques de la història de la música, la qual estudia les representacions figurades. La iconografia analitza els objectes representats en les obres d’art, les seves significacions històriques i simbòliques
La iconografia musical està considerada una de les branques de la història de la música, la qual estudia les representacions figurades. La iconografia analitza els objectes representats en les obres d’art, les seves significacions històriques i simbòliques i copsa diferents elements: els instruments musicals (la seva evolució, el seu simbolisme), el cant, la dansa, les ornamentacions, els costums en les festes i en el teatre relacionats amb la música. Tots aquests elements intervenen en els nombrosos temes al·legòrics: escenes religioses i profanes, natures mortes, retrats de músics coneguts i anònims, retrats de família, cerimònies polítiques i civils. Elements que reflecteixen els diferents gustos musicals de la societat. L’Antiguitat greco-romana és una font infinita de temes d’arqueologia musical: els aulos, les lires, les flautes de pa i les muses: Melpòmene, Polímnia, Euterpe, Cal·líope, Terpsícore acompanyades d’instruments. Les representacions d’alguns temes de l’Antic Testament també hi són presents: el triomf de David, La filla de Jefté.La música era una de les disciplines del quadrivium, juntament amb l’aritmètica, la geometria i l’astronomia i des de l’edat mitjana fins el segle XVII, forma part de les arts liberals i de les belles arts. Els temes profans, sota la influència de Caravaggio, emergeixen amb escènes d’interiors, mostrant reunions amicals i concerts de diletants. El gust en la societat és canviant i la iconografia musical del segle XVIII ens mostra l’esdeveniment de temes subtils i aristocràtics. 
