‘El capitalisme ha quebrat, és un abans i un després’
L’ESPECULACIÓ S’HA D’ACABARLa crisi econòmica declarada a partir del naufragi financer d’Estats Units (que ens arrossega així a tots) és un abans i un després en la història política i sobretot econòmica, representa un canvi total de situació en la qual el capitalisme salvatge sembla que podria quedar més que enterrat. Va ser una senyora sacsejada la que el 1929 va fer trontollar el món per obrir la dèbil via Keynesiana i ara el ‘Crash’ (que deia La Vanguardia dimarts) el que representarà un canvi total.Un món sostenible no pot arrelar el pes de tot el seu edifici financer en l’especulació de pocs en pro del treball de molts. Aquí érem molts els que treballàvem, no menjàvem el pastís mentre un tercer, d’americana de marca i corbata de colors sedosos, venia el postre a ves a saber quin preu. He fet una metàfora, però és il·lustrativa.Darrera la il·lusió immobiliària a l’ombra volguda dels que manen i mamen a la vegada de la mamella especulativa, el capitalisme ha devorat el seu propi creador i amenaça el pare de tots els estats. Podem fer pedaços o podem admetre la realitat, el capitalisme ha quebrat. Pau Gonzàlez. Politòleg.
‘No podem caure al paradigma de la intervenció’FALTA PRODUCTIVITAT“El més fàcil en dies d’exageració numèrica és caure en el cau del paradigma” va dir un director d’una famosa empresa amenaçada per un mal dia de borsa, d’aquells que amenacen l’empresa i l’economia d’un país. Eren temps de mans lligades amb el petroli. Ara no les teníem lligades però sí que inconscientment vam avançar pel camí que s’allunya de la productivitat i s’acosta a un mercat primari com va resultar ser l’immobiliari.La jugada la van fer els que juguen amb la banca amb el que se n’ha dit especulació. Consisteix en vendre el que no es té en base a un benefici que calcules respecte el que creus que valdrà. Canvien els condicionants, la cosa val menys i no tens els recursos que volies oferir. Perds el que no tens i, el pitjor, no hi ha líquid ni diner real.La crisi actual és culpa d’un sisterma de facilitats hipotecàries als Estats Units però també del model economic d’una Europa endogàmica, poc oberta, condemnada al proteccionisme de vici. O s’aposta per la productivitat del sector privat o Europa tornarà a fer bona la dita aquella de quan Amèrica té fred, Europa ja està constipada. No pot caure en vells errors, ha d’enterrar la intervenció i la planificació i no alarmar-se. I el proper cop podrà fer-ho millor. Algun cop n’aprendrà.Ana Pozo. Economista
