Cara a Cara: Programa de Santes

Dos mataronins discuteixen sobre el programa d'enguany les Santes

MOLT ARRISCAT

‘És una de les festes més arriscades dels últims anys’

Sóc mataroní de tota la vida i crec que enguany, la Festa Major és una de les més arriscades dels últims anys. Començant pel mateix cartell i la samarreta, de Martí Anson, la festa respira en aquesta ocasió un caràcter diferent que trenca amb algunes de les coses que any rere any alguns es resistien a canviar. Tenim a més a més, la sort de comptar amb un Cruïlla que inclou els concerts dins aquest programa compensant una cartellera musical que, com sabem, mai és massa rica.

Però sens dubte la festa passarà el seu examen durant la nit més boja de les festes, la del 25. S’ha desplegat tot un dispositiu per tal de fer que aquesta festa arribi, i amb total seguretat, a tothom que en vulgui gaudir. Molts han posat el seu gra de polèmica a fets com que es sonoritzi el desvetllament, però lluny d’això, el fet és que per primera vegada algú s’ha decidit a posar una mica d’ordre en un acte que s’estava descontrolant massa. Consolidant la nostra festa És cert que potser no és un programa de grans novetats mediàtiques, però sí que hi ha molts petits canvis que ajudaran, segur, a consolidar la nostra festa i fer que el programa pugui anar creixent any rere any.

Ricard Garcia, santero

EL MATEIX DE CADA ANY

‘En aquesta vida cap acte neix consolidat’

No és cap sorpresa que si per alguna cosa ens caracteritzem els mataronins, és per la nostra tossuderia i rigiditat a l’hora de canviar les coses. El programa de Santes és tan sols una mostra més d’aquest tarannà que tan bé s’adequa al nostre sobrenom de capgrossos. No és pas insignificant el fet que a la nostra ciutat, els dies de festes es puguin recordar tant sols amb el número: “la nit del 25, el sarau del 27...”, i és que amb la data ja suposem un seguit d’actes i activitats que pensem que res ni ningú pot canviar, perquè tota la vida s’ha fet així. Sincerament penso que tot plegat només porta a un extrem de conservadorisme. Explorant alternatives No és que jo sàpiga quins actes s’haurien de canviar i quins no, però evidentment considero que es podrien introduir moltes noves alternatives sense tenir por. És segurament veritat que els primers anys potser no funcionarien, però en aquesta vida cap acte neix consolidat i és precisament el pas dels anys el que decideix si mereix o no la pena seguir-los fent. Donem, doncs, una oportunitat als actes que encara estan per néixer.

Júlia Martínez, estudiant