“Pot sonar extrany, fins i tot contradictori” va dir el filòsof de Calella en referència al lema. Per aquest motiu Terricabras va voler explicar el seu sentit dient que hi ha una manera de fer política que ha mort. “Això és veu d’una manera més forta a llatinoamèrica” va explicar. Però va voler puntualitzar que de la mateixa manera hi ha una altra política “noble” que és sobretot “una qüestió de ciutadania”. Fins i tot aquesta forma de política, la participativa, té els seus perills, i és que si la deixem només en mans d’uns quants pot arribar a ser “segrestadora” en el sentit que segresta l’opinió dels ciutadans.
Aquesta qüestió de sobirania va ser un altre dels eixos del discurs. “Sóm en un tombant de l’història en què hem de decidir si volem ser súbdits o ciutadans” va advertir Terricabras al públic. “El ciutadà és aquell que vol participar de la res pública perquè la considera seva, té esperit crític” va aclarir. Crítica a la classe políticaJosep Maria Terricabras es va mostrar molt crític amb la poca voluntat de consulta dels governs als seus ciutadans, un argument que va recolzar amb la por que hi ha a tota Europa als referèndums i amb el fet que a Lisboa, enlloc de sotmetre el text de la Constitució Europea a voluntat popular, es va convertir en un tractat per tal que es pogués aprobar únicament a nivell polític.
La globalització va ser el darrer dels tres eixos del discurs del filòsof. Terricabras va explicar com sovint la globalització es confon amb globalitat i globalisme, termes tots ells diferents. “La globalització és un projecte polític i econòmic” va dir el convidat, que va afegir que actualment ens trobem en una fase de globalitat, un concepte geogràfic. Terricabras va afegir que ell no està en contra de la globalització en general, sinó d’aquella feta des de l’imperialisme, imposada pels països dels primer món.
L’Agenda Llatinoamericana és el llibre llatinoamericà més difós cada any, dins i fora del continent. En ell s’hi troba un recull d’activitats solidàries i s’ha definit com un anuari de l’esperança.