Sum Vermis: La vessant humana de Verdaguer
L’obra intenta aportar una visió de tots els perfils de Verdaguer centrant-se sobretot en la vessant humana a partir d’una bona selecció de textos de i sobre l’autor osonenc a càrrec de l’argentoní Llorenç Soldevila. És per això que el títol no és casual, ja que el vers Sum vermis, et non homo (sóc un cuc i no un home) és un dels més representatius del període de crisi personal que va travessar l’autor durant els últims anys de la seva vida.
Els coneguts actors Marta Calvó, Jordi Boixaderas i Lluís Soler interpreten a un bon nivell una multitud de personatges, entre els que s’hi inclou el mateix Verdaguer, i aconsegueixen fer arribar el text a l’espectador defugint la declamació afectada.
El muntatge, que es va estrenar a Vic el passat febrer, ha estat dirigit per Òscar Molina, que al mateix temps, i acompanyat de Lluís Soler, s’ha encarregat de crear la dramatúrgia, que alterna recursos massa vistos amb figures escèniques interessants com ara la duplicació de Verdaguer com a representació del poeta i el capellà alhora.
És evident que el controvertit i polèmic vessant humà del poeta de Folgueroles, sobretot el dels últims anys de la seva vida, pot prestar-se a una dramatització massa exagerada. Molina cau en alguns casos en aquest parany optant per escenes molt explícites (com la de l’exorcisme) que no aporten informació a l’espectador, quan hauria estat millor la simple insinuació.
La part tècnica no destaca per sobre la tònica general de l’obra: L’escenografia i la il·luminació són senzilles i discretes però el muntatge musical i l’atrezzo resulten, en alguns punts de l’espectacle, gratuïts i innecessàris.
Malgrat tot, la iniciativa permet a l’espectador l’aproximació i la comprensió a la persona i l’obra de Verdaguer sense els tics carrinclons habituals i el fet que la seva producció s’hagi impulsat entre dotze ajuntaments obre la porta a noves iniciatives d’aquesta mena que permetin un acostament entre l’espectador i altres autors.
En definitiva, Sum Vermis és un espectacle necessari que va aconseguir desempolsar de les ments mataronines un Verdaguer popular: el del Virolai i L’emigrant entre d’altres, i al mateix temps descobrir-ne de nous: el jove i el metafísic.
Martí Comas // Freqüència Iluro