Vam haver de passar per 6 països, França, Itàlia, Austria, Hungria, Ucraina i Rússia. El viatge fins a Hungria es va presentar sense cap problema. Un cop entrats a Ucraina, l’estat de les carreteres era desastrós. A més a més, vam trobar la carretera principal que va de Kiev a la frontera Russa tallada per obres, obligant-nos a agafar una carretera secundaria. Un cop arribats a Rússia, sense problemes a la frontera, l’estat de les carreteres no va canviar fins arribar als Urals. En aquest punt deixàvem enrera el continent europeu per entrar a Àsia.
Ens dèiem a nosaltres mateixos: “a veure que passarà a Sibèria, si les carreteres de la Rússia europea havien d’estar en bon estat i eren un desastre, no sé que farem passats el Urals”. Per sorpresa nostra, durant tota la Sibèria occidental, les carreteres van millorar considerablement. Aquest fet afegit al bon temps de l’època, (temperatures entre 15º i 20 º C), va fer que poguéssim avançar a més bon ritme del que teníem previst.
Conduíem una mitjana d’11 hores diàries, el que traduït en quilòmetres suposa uns 650 per dia. Durant tres dies varem estar travessant l’estepa siberiana, tres jornades de rectes infinites fins a l’horitzó i de paisatge completament pla. Pel camí, molts pobles, molt de trànsit de camions, moltes benzineres, llocs per menjar i dormir, en definitiva, molta vida al voltant de l’única carretera principal que creua aquesta remota zona.
Passats uns dies ja vàrem entrar a la Sibèria oriental. Allà ens trobàvem l’última prova del viatge, uns 600 Km de carretera sense asfalt. Aquell tram de pista va ser una alternança d’asfalt en molt mal estat, grava, fang, sorra molt fina, pista forestal i trams de carretera normal.
Esgotador, no hi ha cap altra definició, tan per nosaltres com per la moto que també ho va notar. Vam haver de fer canvis de pneumàtics, vam trencar diferents parts de la moto: suports de maletes, tub d’escapament, canvi de marxes, i perdíem oli per la culata del cilindre de darrera. Tot i aquestes dificultats i la duresa del darrer tram de trajecte, després de tot l’esforç l’arribada al llac Baikal va compensar qualsevol mal de cap passat.
10.000 Km recorreguts i uns 500 l. de benzina gastats. Sibèria impressiona. Preciosa, verda, amb molt bona gent i on no dubten en donar un cop de mà en cas necessari. Això si, és imprescindible tenir coneixements de l’idioma, ja que només es parla rus.
Esperem, pels voltants de Nadal, poder oferir alguna projecció d’un reportatge en vídeo sobre el viatge a Sibèria. Agraïm la col·laboració dels nostres sponsors, els mitjans de comunicació local i a tothom qui ens ha recolzat. Iolanda Vives i Eloi Esgleas
