La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va denunciar ahir davant els mitjans de comunicació la política urbanística de l’equip de govern de l’Ajuntament. La CUP manté que les ampliacions d’urbanitzacions fora del nucli urbà es realitzen en detriment de zones agrícoles i forestals i no tenen en compte “les futures necessitats de serveis i afavoreixen un model elitista que exclou gran part de la ciutadania de Mataró”. Per altra banda, la candidatura també va demanar aclariments per les obres realitzades a la casa particular del regidor d’urbanisme, Arcadi Vilert.
Denuncien una “estratègia especulativa” de l’ajuntament
Les queixes de la CUP es centren, actualment, en les obres de la nova ampliació de la urbanització Can Quirze -Veïnat de Mata-, que ja s’han iniciat amb el vist-i-plau del consistori, tot i que veïns de les Cinc Sènies ja han presentat un contenciós administratiu per defectes de procediment en l’aprovació de l’ampliació i les obres no s’han aturat. La CUP denúncia que el model de creixement és “agressiu amb l’entorn i el paisatge” i que algunes accions portades a terme per PUMSA responen a una “estratègia especulativa”.
“A la urbanització de Can Quirze PUMSA ha comprat tres parcel·les, amb la qual cosa incompleix les finalitats socials que tant pregona”, assegura la CUP, també molesta pel fet que no es dugui a terme una bona gestió del sòl per garantir l’accés a l’habitatge i un model de ciutat equilibrada, creant d’aquesta manera un model elitista. Segons la CUP, la nova construcció de carrers en la urbanització de Can Quirze podria suposar una despesa pels mataronins de 382.319,41 euros.
“ Sospitosa coincidència” en les reformes de la cada del regidor d’urbanisme
Per altra banda, la CUP va demanar aclariments per les obres que Arcadi Vilert, regidor d’urbanisme i president de PUMSA, va realitzar al seu domicili particular. La candidatura considera “una sospitosa coincidència” que l’empresa que enrajola voreres i carrers a la zona va enrajolar també l’interior de la finca del polític amb el mateix material. A més, es qüestiona sobre l’origen de les pedres d’un mur de la finca de Vilert, que segons sospiten són les mateixes pedres que es van utilitzar per contenir la riera de Sant Simó, obra que es va realitzar amb una subvenció dels fons europeus.
