L’Ajuntament de Mataró va anunciar divendres passat que PUMSA emprendrà accions civils per reclamar prop de 270.000 euros que l’empresa pública “va pagar i no hauria d’haver pagat” a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per les obres de l’edifici d’El Rengle.
Així ho va fer públic l’alcalde, David Bote, en una compareixença per exposar les conclusions de l’informe que l’Oficina Antifrau els va requerir quan la Fiscalia va concloure que no hi havia indicis de delicte en la investigació sobre el cost de l’obra pública. Bote també ha avançat que un segon informe haurà de determinar contra qui personar-se i perquè es van comprometre aquests diners públics.
270.000 euros "injustificats"
Les obres de l’edifici del Rengle van finalitzar el 2010 amb una desviació del pressupost del 42%, passant dels 15,6 milions d’euros inicials als 22,3 finals.
L’informe que un arquitecte pèrit extern a l’Ajuntament ha elaborat pel consistori i que serveix com a resposta als requeriments de l’Oficina Antifrau conclou que 270.000 euros dels sis de sobrecost no queden justificats, ja que no hi ha documents que, de moment, acreditin “els motius pels quals es van pagar com a sòl contaminat”, segons l’alcalde Bote.
La regidora d’Urbanisme, Núria Calpe va aclarir que PUMSA va cedir el control i assessorament de les obres d’El Rengle a l’empresa SGS INTEGRAL que va considerar que “no hi havia sobrecost perquè el sòl no podia considerar-se contaminat” i, en conseqüència, el trasllat i tractament de les terres no era especial.
Tanmateix, PUMSA va retirar la confiança a aquesta empresa, una qüestió que també es vol aclarir, i el Consell d’Administració va adjudicar les tasques d’assessorament a GPO, que “sí que va recomanar a PUMSA pagar els 270.000 euros a FCC”.
Ara bé, segons Calpe, “l’empresa no ha col·laborat massa” amb l’Ajuntament i no ha facilitat la documentació que justificaria el pagament, motiu pel qual, tot apunta que seria la responsable de la qüestió i contra qui podria personar-se l’acusació.
Davant d’aquesta manca d’informació i per evitar que qualsevol altra irregularitat passi per alt, l’Ajuntament ha encarregat un segon informe per a determinar per què PUMSA va decidir canviar d'empresa i perquè GPO va determinar que les terres es paguessin com a contaminades. L'alcalde, en aquest sentit, ha indicat que l'objectiu del govern municipal és "arribar fins al final" i també començar a plantejar-se el futur de PUMSA.
La Fiscalia va investigar la desviació
L’edifici d’oficines i obres d’El Rengle es va construir entre el 2007 i el 2010 amb l’objectiu de convertir-se en un dels espais de negocis més importants de Mataró i que havia de servir com a locomotora de dinamització de la zona al costat del parc tecnològic del Tecnocampus.
L’any 2014, l’Oficina Antifrau va requerir informació sobre l’obra pública a petició del govern aleshores liderat per Joan Mora, una qüestió que va crear fortes tensions amb el PSC, qui havia promogut la construcció.
El novembre 2015, la Fiscalia va iniciar una investigació per la desviació pressupostària de sis milions d’euros de l’edifici El Rengle en un presumpte cas de delicte contra l'administració pública que la mateixa Fiscalia va arxivar el gener del 2016 quan va determinar que no hi havia indicis de delicte.
