Teatre ple, públic enfervorit i espectacle brillant. Dissabte el Monumental va ser una festassa. S’hi presentava ‘NMOR’, la tercera de les propostes que aquest any ha obtingut un ajut a la creació escènica per part del Patronat Municipal de Cultura. El muntatge, protagonitzat per la companyia ‘Triple morro amb pirueta’, té el seu origen en les activitats que es realitzen habitualment a ‘La Fibra’, el local okupat que hi ha a la plaça de Josep Cusachs, a Rocafonda.
Bellesa i energiaL’espectacle, que combina molt encertadament diverses tècniques de circ amb un suport musical de gran eficàcia, sorprèn des del primer moment per la seva pulcritud. Tots els seus elements són simples –i en això radica la seva gràcia– però junts arriben a dibuixar un retaule ben elaborat. Des de la banyera-bressol o els pilons de matalassos que configuren l’escenografia, fins al vestuari i el maquillatge, la gestualitat, el moviment, la il·luminació o les ombres. Cada cosa és al punt idoni per compondre una mena de relat oníric i ingenu. Tant li fa que la tècnica sigui justeta i l’execució dels exercicis força millorable, perquè està clar que la pretensió de la penya del ‘Triple morro’ no és aconseguir el tòpic del “més difícil”, sinó senzillament demostrar com s’ho han currat i evidenciar les potencialitats que el circ pot aportar a la ciutat. Per això ‘NMOR’ és un tast on la bellesa i sobretot l’energia van a raig, i en el qual, simptomàticament, els malabars, les evolucions acrobàtiques o els números corals de trapezi són més a prop del sentiment, del llenguatge plàstic i de l’apunt coreogràfic que de l’habilitat pura i dura.
En el traç del fil conductor que harmonitza elements i dóna caràcter al conjunt de l’espectacle s’hi nota la mà –i l’escola– de l’Alba Sarraute. Els tocs de sensualitat i d’ironia també en són un indici. Tot i així res no seria tan rodó si no fos per l’extraordinària aportació de la música interpretada en directe per Pol Freire, Jordi López i Jonc Tarrés: és definitiva.
Catarsi en clau mataroninaMés enllà del seu èxit, que va ser clamorós, i de la vàlua del seu resultat artístic, ‘NMOR’ va constituir tot un acte social. Primerament, pel poder de convocatòria demostrat dissabte per una “troupe” farcida de cognoms mataronins de prosàpia. Però, encara més, pel simbolisme que tenia el fet que un producte elaborat a ‘La Fibra’, superés oficialment la condició de proscrit i ocupés (sense k) l’escenari del Monumental. Amb tots els honors i amb calerons municipals. Tota una catarsi. Només així s’entén l’exultació de bona part del públic en acabar l’espectacle. O la del mateix regidor de Cultura, que repartia felicitacions i abraçades a dojo. Per això, i per ser conseqüents, cal plantejar-se sense dilació el paper que han de tenir les arts del circ i d’altres disciplines escèniques afins en el panorama cultural de la ciutat. I quins equipaments poden necessitar quan els locals actualment okupats es destinin als distints usos socials que tenen assignats.
