Com aixecar-se d’un àpat satisfet, sense haver-te empatxat i amb molt bon regust de boca. Aquesta és la sensació que va tenir el públic en aixecar-se de les butaques del Teatre Monumental la nit del passat dissabte, després de veure actuar, un cop més a la ciutat, la companyia IT Dansa de l’Institut del Teatre. Com en un dinar, tres plats diferenciats i tots amb un gust molt particular.
El coreògraf Alexander Ekman va ser l’encarregat de servir els entrants amb WHIM, Fractures Fairytale. Una peça on es barrejaven, un rere l’altre, ràpidament i sense descans, sabors molt diversos: el gust que ens deixen totes les emocions que vivim a diari, positives i negatives, que el ritme de vida accelerat de la societat actual fa que sovint sentim intensament i en poc temps. Una peça d’allò més divertida, que convidava a no moure’s de taula i seguir amb ganes de descobrir el que vindria després. Un plat amb alguns ingredients fins i tot picants, que van fer una coreografia coral molt divertida i que va tenir una particular presentació dels ballarins com un dels moments més originals i que van provocar més rialles.
Demostració de tècnica i expressivitatsEl català Rafael Bonachela, un jove coreògraf establert a Londres, va ser el cuiner de Naked thoughts. Com a bon segon plat, aquesta peça va ser molt més consistent, no tenia la lleugeressa de l’anterior sinó que presentava una història més profunda on va quedar patent la riquesa tècnica dels ballarins i la seva delicada expressivitat. Aquest cop amb menys intèrprets dalt de l’escenari, i és que com a la cuina d’autor, aquesta peça es basa en línies pures, pocs ingredients i una presentació molt acurada. Un remenat de sentiments ambigus que va deixar alguns dels millors moments de la nit.
I finalment, Fièvre. Ens saltem el postre i passem directament a un ràpid cafè ben carregat i que ens posa les piles. El cambrer, Jo Stromgren, ens va recordant a poc a poc el ritme frenètic del carrer en l’única peça de la nit que, malgrat el seu dinamisme, va poder esdevenir lleugerament repetitiva.
I tot això, regat amb dos ballarines per les quals la visita al Monumental era més especial que a qualsevol altre teatre i que van rebre forts aplaudiments en acabar l’espectacle: la mataronina Elena Montes i Estela Merlos, de Vilassar de Mar.
Com es posa un ballarí a l’escenari
Dissabte 10 de novembre. Set de la tarda. Trenta-dues persones es congreguen a l’Aula de Teatre per prendre ‘Un cafè amb...’ i assistir a la tercera de les exitoses tertúlies que aquest any munta el PMC al voltant de la seva programació. Falten només dues hores perquè ‘IT Dansa’, la jove companyia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, ocupi l’escenari del Monumental i Guillermina Coll enceta una conversa amena, formativa i dinàmica. Com la companyia mateixa, de la qual n’és la repetidora des de la seva fundació l’any 1997.Introduïda per la professora de dansa mataronina Dúnia, Coll aclareix planerament en què consisteix el seu treball quotidià amb els ballarins, des del vessant més tècnic a la faceta més artística. Tot, per aconseguir posar-los en escena en condicions d’executar fidelment allò que el coreògraf ha creat per a ells. Explica també les particularitats de la companyia, concebuda per completar durant dos anys la formació de divuit joves, molts d’ells graduats a l’Institut, als quals facilita treballar amb prestigiosos coreògrafs d’arreu del món i actuar en els circuits professionals. La creació de l’espectacleEls assistents poden observar després, a través d’una projecció en vídeo, les idees inicials i el procés de creació de les tres coreografies que al cap d’una estona es representen. Són els seus mateixos autors els que exposen directament els mètodes i l’estil de treball que fan servir i allò que pretenen quant a l’expressió. Finalment la ballarina Estela Merlos, de Vilassar de Mar, parla de l’experiència personal viscuda a ‘IT Dansa’ i destaca l’oportunitat que li ha representat com a trampolí per a la incorporació posterior al món de la dansa professional i el coneixement de repertoris diversos. En resum, un cafè profitós.Comas Soler
