Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han desarticulat una organització transnacional dedicada al tràfic de persones. S'han identificat més de 1.000 víctimes, entre les quals dones embarassades i menors, que eren abandonades quan no podien pagar la quantitat exigida pels explotadors. Principalment provenien de països africans. Eren captades en origen per treballar de manera irregular i en precari. Hi ha hagut 12 detencions, així com registres en diversos països europeus. En concret, hi ha hagut escorcolls a les demarcacions de Burgos, Lleida i Barcelona, així com tres a Portugal, dos a Alemanya i una detenció als Països Baixos. Els investigadors estimen que l'organització va obtenir uns beneficis de mig milió d'euros.
Les víctimes eren principalment provinents de països africans, entre les quals era habitual trobar-hi menors i dones embarassades. Eren captades en origen per treballar de manera irregular i en precari. Les traslladaven a l'Estat, des d’on les transportaven posteriorment a França, Bèlgica i Alemanya. Aleshores exigien un pagament d'entre 500 i 750 euros. Fins i tot havien arribat a abandonar durant un viatge un menor que no havia pogut pagar tota la quantitat exigida.
L'estructura de l'organització
Una part d'aquesta organització estava establerta a l’Estat, formada principalment per persones subsaharianes que residien a la demarcació de Lleida, on disposaven d'un pis a càrrec del cap de l'organització a la localitat de Rosselló (Segrià). Disposaven d'un segon immoble a Mataró, on vivien la resta de membres de l'organització.
Cada integrant de la xarxa tenia un rol diferenciat i obeïa a una jerarquia clara. El líder a nivell internacional, conegut com el cap, era un home d’origen centreafricà que residia a Portugal i Alemanya. Tenia antecedents en altres països europeus per afavoriment de la immigració irregular i presumia de portar 25 anys dedicat a la mateixa activitat. Per incrementar els beneficis havia posat en marxa una estructura societària i immobiliària que els havia permès captar també persones d’origen asiàtic (generalment nepalesos, hindús i pakistanesos), als quals traslladaven des d'Alemanya a la península ibèrica, majoritàriament a Portugal.
Amb aquesta infraestructura realitzaven viatges Espanya-Alemanya-Espanya-Portugal. Per a això utilitzaven furgonetes llogades o algun dels dotze vehicles de l'organització a nom d'altres persones, que sobrecarregaven amb persones i bidons de combustible, per maximitzar els beneficis per trajecte. S'han comptabilitzat uns 90 viatges amb més de 1000 víctimes.
L'organització tenia normes molt estrictes. Estava establert quina era la quantitat a abonar i com s’havia de fer el pagament, no s’havia de parlar amb les autoritats si els identificaven i havien d'utilitzar una destinació fictícia. A més, no utilitzaven sistemes de retenció per poder-se ocultar ràpidament en cas de presència policial (especialment pel que fa a nens i nadons). Els menors de set anys havien d'anar asseguts damunt d'un altre ocupant -generalment una dona- però pagaven igualment el seu trajecte.
L'operació ha tingut una gran complexitat pel seu abast geogràfic i temporal, ha estat dirigida per un jutjat de Tremp i impulsada per la fiscalia de Lleida. La coordinació internacional s'ha fet a través d’Eurojust, amb la participació de policies i òrgans judicials d'Espanya, Portugal, França, Bèlgica, Holanda i Alemanya.
