L’excel·lència d’un treball en equip de veritat

‘Metamorfosis’ al Teatre Monumental

Molt bona entrada al Monumental, diumenge passat, en el primer tast de teatre de l’any. Un tast de regust agre des del punt de vista argumental, però de paladar exquisit per la qualitat del producte que s’hi presentava. Era ‘Metamorfosis’, a càrrec de La Fura dels Baus, un espectacle en què l’evocació de la narració homònima de Franz Kafka serveix de pretext per descabdellar un relat i una posada en escena extraordinaris. Per aconseguir-ho, Àlex Ollé, el director de La Fura, ha jugat a fons la basa del treball en equip. I se’n surt amb èxit. Versió actual i recreadaConscient que les obres de text no són el fort de la seva companyia, Ollé ha comptat amb Javier Daulte per compondre el guió i compartir direcció, dramatúrgia i disseny de llums. I és així com aquest autor d’origen argentí ha pogut transposar l’anguniosa història del protagonista, Gregor Samsa, en una versió que valent-se només d’un canemàs de referències de l’original de Kafka aconsegueix ser-ne alhora una actualització i una recreació absoluta. Ara el malson de la família de Gregor ja no és la seva transformació en escarabat sinó l’aflicció de la impotència davant un procés progressiu de deteriorament mental i físic que vol simbolitzar les angoixes de l’ésser humà del segle XXI portades al límit.El conjunt del dispositiu escènic de ‘Metamorfosis’ fa evident també la dimensió col·lectiva del treball que l’ha fet possible, sigui l’excepcional projecció de vídeo de Franc Aleu i Emmanuel Carlier, la il·luminació de Pere Capell, el vestuari de Catou Verdier, la música de Josep Sanou o l’escenografia de Roland Olbeter que, malgrat la senzillesa que aparenta, compta com és habitual en els muntatges de La Fura amb recursos tecnològics de primer ordre. I el més remarcable és que, contràriament al que sovint s’ha de veure –i patir– en molts escenaris, aquí tot està al servei de l’acció dramàtica i de la seva recepció per part de l’espectador. Exemplar.Encert de direcció i de personatgesLa interpretació també és de gran qualitat i denota una feina de direcció molt polida, que acondueix encertadament i facilita el creixement de cada actor en el seu rol. Enmig de Ruben Ametllé, Artur Trias, Sara Rosa Losilla i Isak Férriz, que donen mesuradament els papers respectius de Gregor Samsa, del pare, de la germana i de l’amic, sobresurt Angelina Llongueras, que fa de mare i que compon amb justesa un personatge literalment entendridor. Amb ‘Metamorfosis’ i l’esplèndid treball d’equip que hi ha al darrera La Fura dels Baus eixampla qualificadament el seu repertori. I ho fa lluny de les vel·leïtats provocadores o els lluïments artificiosos que en altre temps havien estat marca de la casa. El d’ara és un treball net, precís, rigorós, que desborda energia. Digne d’agrair. Tal com ho va fer diumenge tot el públic que omplia la platea del Monumental.