Els antics directius de la Fundació Maresme dedicada a l’atenció de les persones amb disminució psíquica, Juan Gabriel Martínez i Antonio Miguel Torrico, seran finalment processats per l’Audiencia provincial de Barcelona cinc anys després que es presentés una querella penal contra els exdirectius acusats d’estafar més de 600.000 euros. L’advocat de la fundació, Josep Maria Manté, ha celebrat que el Ministeri Fiscal segueixi la mateixa línia acusatòria tot i que creu que serà difícil recuperar els diners ja que ha observat “maniobres clares dels acusats per declarar-se insolvents”. Torrico i Martínez s’enfronten a una pena de presó d’onze anys, petició que l’acusació particular apuja a vint-i-dos.
“Moralment no estem recuperats i financerament tampoc”, ha afirmat el president de la Fundació Maresme, Isidor Gil. Juan Gabriel Martínez i Antonio Miguel Torrico van estar al front de la fundació durant gairebé deu anys en els que segons l’acusació van dur a terme una estafa continuada amb falsedats documentals de factures per feines inexistents o fetes per empreses fictícies. Entre les actuacions il·legals que es descriuen, l’acusació explica que els exdirectius lliuraven talons que després cobraven i no ingressaven a la fundació, que s’adjudicaven “gratificacions” o cobraven subvencions que no ingressaven a la caixa.
Els fets que es jutgen però es delimiten al període que va des de l’any 1996 a l’any 2000, degut a les dificultats per recopilar proves ja que segons va explicar Josep Maria Manté, els acusats “van manipular la xarxa informàtica” per borrar possibles pistes i va caldre el treball d’experts informàtics per recuperar la informació que havia quedat bloquejada. Maria Carme Maltes, actual gerent de l’entitat, ha reconegut en aquest sentit que la quantitat estafada podria arribar a ser el doble. Igualment Manté ha afirmat que recuperar els diners serà difícil ja que la primera reacció dels acusats en aquests casos es “amagar els diners”.
Les dones també a judici
El judici s’obre també a les dones dels directius que segons afirma manté varen donar el seu beneplàcit a simular Contractes de Treball per tenir sou i cotització, encara que no van treballar mai a la fundació. Aquest va ser un dels primers símptomes, que segons Josep Maria Manté, van portar a descobrir l’estafa. Per a elles, acusació particular i Ministeri Fiscal demanen cinc anys de presó.
Pel que fa a les multes, el fiscal reclama una indemnització per rescabalar la Fundació de 514.311 euros mentre que l’acusació particular l’apuja a 549.893 euros i a més demana una responsabilitat complementaria de 120.000 euros “pels danys morals soferts per les noies i nois atesos en els centres, escoles i residències de la fundació.
