“És una vergonya que en el segle XXI puguem permetre’ns el luxe de parlar de clonació mentre hi ha nens que encara no tenen garantitzats drets humans”. Així de rotund es va mostrar Frei Betto, coordinador del programa Fam Zero del govern Brasiler de Lula durant el 2003-2004, i convidat especial de la Nit de la Solidaritat de Mataró, que es va celebrar el passat divendres 1 d’abril.
La sala d’actes del Foment plena va ser l’escenari d’una nit en què la ciutat mostra la seva tasca en el camp de la cooperació i què va aprofita per renovar el seu compromís amb els més desfavorits. Betto va aprofitar per parlar molt i clar d’un dels grans problemes de la humanitat: la fam. Referint-se a aquesta, el brasiler va dir: “Si Bush hagués preguntat a Lula on eren les armes de destrucció massiva, ell hauria contestat que a la fam”. Va parlar de dades tant crues com que segons la FAO —l’organització de l’ONU per l’agricultura i l’alimentació— cada dia moren 24 mil persones per falta d’aliment i va afegir que la cínica raó per la qual no és lluita amb tota la força possible per radicar la fam és “perquè només la fam fa distinció de classes, només els miserables moren de fam”.
Mataró, un exemple pel món
Frei Betto també es va referir a la nostra ciutat i la va qualificar com “un exemple pel món”. I és que Mataró dedica cada any un 1% del pressupost a finalitats solidàries i ha creat un Consell Municipal per la Solidaritat i la Cooperació Internacional que s’encarrega de distribuir aquests recursos entre les entitats i projectes endegats des de Mataró. Betto va recordar com l’any 1972 l’ONU posava de manifest que si tots els països rics aportessin el 0’7% del seu producte internacional brut a la cooperació amb els països més desfavorits podria erradicar-se la fam al món, però això no ha pogut succeir perquè la majoria de països no han complert els tractats firmats.
L’experiència de Fam Zero
Però el cas particular de Betto, el programa Fam Zero que s’està portant a terme al seu país, va ser un altre dels temes de la nit. Fam Zero és un sistema d’ajudes a la població més pobre que arriba a set milions de famílies. El seu antic coordinador va explicar com l’únic que es demana a canvi de les ajudes és que els beneficiaris compleixin tres deures: “l’escolarització dels nens, el seguiment de programes sanitaris i l’alfabetització”. Els resultats obtinguts fins el moment han estat molt satisfactoris. “En només dos anys hem pogut reduir la mortalitat infantil, la migració i augmentar el treball”, va anunciar el brasiler.
L’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, es va declarar “especialment satisfet de tot el que hi ha darrera de l’1%”, i va voler afegir que cal “estar contents però no ser cofoïstes” ja que encara queda molt per fer. L’acte es va tancar amb l’actuació de la coral La nota i el Grup Napay Amuyky de música andina.
