La ‘Cupae’ hauria estat reutilitzada per acollir els 22 cranis infantils

Les restes seran estudiades a la UAB i a Estats Units abans de tornar al Museu de Mataró

Les excavacions arqueològiques realitzades al subsòl d'un immoble de la Riera de Mataró, a la cantonada amb el carrer Sant Josep, han finalitzat amb el descobriment de deu tombes romanes i una singular ossera infantil del segle III ple de cranis. Les excavacions es van iniciar el 17 de febrer i han finalitzat el passat dilluns, 21 de març.

Els treballs han permès ampliar l'àrea excavada del cementiri —necròpolis— de la ciutat romana d'Iluro, antiga Mataró, que ocupava els laterals de la Via Augusta. En total, s'han trobat deu tombes, nou d'elles simples fosses excavades en el subsòl, generalment revestides amb petits murs d'obra i cobertes amb teulades col·locats en doble vessant, a excepció d'una desena tomba, una "cupae", un petit monument funerari de caixa rectangular feta d'obra i coberta amb una volta de canó.

Després d'alguns estudis més detallats, les fosses, datades en els segles V i VI dC., han estat considerades pels arqueòlegs com tombes individuals d'adults, mentre que la "cupae" va haver de ser construïda per acollir tres cossos adults, dos d'ells disposats en dues àmfores reaprofitades com a taüts, unes restes datades del segle III dC.

La sorpresa de l’excavació
La curiositat d'aquest jaciment recau en la reutilització d'aquesta cavitat especial com ossera infantil, a la qual s'han trobat apilats 22 cranis de nens acabats de néixer (perinatals), generant entre els tècnics alguns dubtes en el tipus d'organització dels cementiris romans que es consideraven fins ara.

Totes les restes humanes obtingudes han estat traslladades als laboratoris d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l'objectiu de deduir l'edat, el sexe, les característiques físiques, possibles causes de la mort i les patologies d'aquests mataronins romans. Després, les restes viatjaran a laboratoris nord-americans perquè siguin datats amb més precisió mitjançant la tècnica del carboni 14, per finalment passar a formar part del fons arqueològic del Museu de Mataró.