La necessitat imperiosa de la natació mataronina va provocar que es comencés a perfilar el projecte d'una piscina municipal coberta a la ciutat ara fa més de mig segle. Fins llavors, i des del 1950, els membres del Centre Natació Mataró s'entrenaven a les instal·lacions de la platja, "un equipament molt vell on, a més a més, només s'hi podia estar a l'estiu perquè era descobert", explica Pere Robert, director d'Esports de l'Ajuntament de Mataró.
Tot i que actualment hi ha diverses zones esportives repartides per tot el municipi, en aquella època la piscina municipal s'ubicava en l'àmbit esportiu per excel·lència de Mataró, un territori sense actius residencials i que aviat acolliria el velòdrom i el Palau Municipal d'Esports Josep Mora. D'altra banda, "aquesta construcció va suposar un canvi qualitatiu per a la natació mataronina: es va passar d'entrenar-se només els mesos d'estiu a fer-ho tot l'any i sense condicionants climatològics", afirma Robert.
Durant els seus primers 18 anys de vida, el Centre Natació de Mataró va gestionar les noves instal·lacions. El relleu va arribar el 1987, amb l'entrada del consistori i, com a conseqüència, l'inici d'unes obres que van donar lloc a la piscina municipal que tots coneixem avui dia. "Durant un any, van conviure la gran reforma interior i l'activitat esportiva, un repte que vam gestionar com vam poder", afegeix Anna Pujol, directora de les instal·lacions.
El consistori va començar a gestionar la piscina el 1987
Un no parar de millores
Tant Robert com Pujol asseguren que, en aquest mig segle, no s'ha parat d'invertir en reformes. Encara que hi hagi parts de l'edifici que es mantenen ("el despatx de la primera planta, les escales, les grades i la carcassa") els vestidors, la sala de màquines o la piscina petita s'han anat actualitzant.
A partir del dia 22 d'aquest mes, l'equipament torna a abaixar la persiana per acollir paletes a les seves instal·lacions. "Aprofitarem que tenim marge fins al novembre per canviar el sistema de climatització, que ja ha quedat obsolet, i dur a terme altres millores com la construcció d'una sauna nova, el canvi de l'enrajolat o la substitució dels llums per bombetes LED", afirma Pujol. I és que per a la directora de la piscina municipal el canvi de la climatització era totalment necessari per assegurar el confort dels usuaris, ja que farà possible apujar dos graus la temperatura de l'aigua.
Reptes d'organització
Tancar suposa una tasca de planificació força important per als gestors de la piscina municipal. "Hem hagut de definir quines altres opcions donàvem als usuaris durant aquests mesos", afirma el director d'Esports del consistori.
En aquest sentit, els abonats i els cursetistes podran utilitzar les instal·lacions d'El Sorrall pagant una quota no gaire elevada, però superior a la que estan acostumats. De fet, dins de l'oferta d'espai d'aigua que hi ha a la capital del Maresme, la piscina municipal ofereix el preu més assequible (un abonament trimestral voreja els 50 euros). "És un dels nostres punts a favor, juntament amb la proximitat i el tracte familiar", explica Pujol. Per contra, El Sorrall és conegut per acollir un major nombre d'usuaris i per les seves tarifes a l'alça (aproximadament entre 50 i 60 euros al mes).
"El sistema de climatització ja s'havia quedat obsolet" - Anna Pujol
En principi, l'equipament ubicat al barri de Cerdanyola estarà amortitzat per l'empresa concessionària, Nuscamps SL, durant 50 anys, segons l'acord amb el consistori. Quan aquest període s'acabi, la directora de la piscina municipal no creu que El Sorrall acabi substituint l'equipament localitzat a l'avinguda del Velòdrom. "Hi ha molts usuaris, sobretot grans, que no volen marxar i, d'altra banda, crec que la necessitat d'espai d'aigua que hi ha a la ciutat provoca que ambdós centres hagin de conviure", explica Anna Pujol.
Sortosament, el boom d'usuaris que va experimentar la piscina municipal quan era l'única coberta a la ciutat ja ha passat a la història. "Abans convivíem abonats, escolars, cursetistes i membres del Centre Natació de Mataró en un mateix espai", recorda l'entrevistada. Actualment, però, les xifres continuen causant impressió: l'equipament acull 550 clients diaris de dilluns a divendres o, en altres paraules, 3.500 persones utilitzen les instal·lacions en un moment o altre.
Mirant cap al futur
Des de la piscina municipal ho tenen clar: el futur del recinte passa per inversions contínues amb l'objectiu d'anar millorant i readaptant l'espai als nous temps. Només seria possible tancar l'equipament si s'apostés per un projecte amb dimensions similars. "Molts partits polítics van incloure als seus programes la construcció d'una nova piscina municipal; nosaltres hi estem a favor i pensem que s'hauria d'absorbir aquesta i fer que la grada fos aprofitable al 100%, canviar la teulada o invertir en materials esportius perquè hi torni a haver competició", afirma Pujol.
Ara per ara, i posats a demanar, la directora del centre opina que encara es requereixen altres reformes, a banda de les que s'iniciaran a finals de mes. Entre elles, hi ha la construcció de sortides d'emergència que vagin de les grades cap al carrer, una sala de fitness més gran, renovar del tot l'espai de dutxes o ampliar el vestíbul. "De projectes en ment en tenim molts, però el nostre principal obstacle és que no tenim capacitat per créixer", conclou Pujol.
"El nostre principal escull és que no tenim capacitat per créixer en termes d'espai" - Anna Pujol
Dècades ensenyant petits i grans a nedar
"Una de les grans virtuts d’aquesta piscina és que, a part de la competició de natació i waterpolo, ha estat el lloc on milers i milers de nens i nenes han après a nedar", apunta Pere Robert. En aquesta línia, Anna Pujol afegeix que, des de fa uns quants anys, "el servei esportiu escolar de natació arriba a 28 centres que venen aquí i tres que, per proximitat, fan els cursets dels seus alumnes a El Sorrall".
L'aposta de la piscina municipal per aquestes classes ha donat els seus fruits. "Als inicis, teníem molts clients adults que aprenien a nedar i ara només fem un curset per a adults al matí i dos al vespre, amb usuaris que són, majoritàriament, nouvinguts", assenyala la directora del recinte. És evident que la natació ha esdevingut un element que forma part de l’educació dels més petits i que ha anat a millor a la piscina de l'avinguda del Velòdrom. "En comptes de grups de 15 nens per monitor ara en tenim de 10 o 12, fet que facilita l'aprenentatge", explica Pujol.
