El Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró (CPSMM) commemora quatre dècades d'història. Ho fa amb 41 socis, procedents del municipi i d'altres pobles de la comarca, i amb ganes de continuar lluitant contra el desconeixement i els prejudicis que afecten aquest col·lectiu.
Aprofitant aquest aniversari, hem parlat amb Teresa Molina, presidenta de l'entitat des del 2014 i responsable, entre altres tasques, dels projectes anuals de l'associació i la coordinació dels cursos de llengua de signes que s'hi imparteixen.
Quan i per què va néixer el CPSMM?
Tot va començar per la necessitat del col·lectiu de persones sordes de Mataró i del Maresme de compartir, en un lloc adequat les seves peculiaritats, activitats culturals i la llengua de signes. Per mediació del sacerdot Joaquim Monestir, el gener del 1979 es va registrar oficialment el CPSMM, amb l'Amparo Molina com a presidenta.
Compteu amb més recursos i ajuda per part de l'Administració que a l'inici?
Si bé és cert que a escala institucional hi ha més sensibilitat envers el nostre col·lectiu, encara ens cal més suport per part de l'Administració. I és que, com que cada vegada hi ha més persones en situació de vulnerabilitat social, el pastís s'ha de repartir entre molta gent.
A més a més, m'agradaria destacar que, tot i que la llengua de signes catalana és llengua oficial per llei des del 2010, aquest reglament no es compleix.
Falten professionals formats en la llengua de signes?
Sí, i és per això que defenso que la llengua de signes hauria de ser una assignatura optativa als centres educatius i crec que les administracions públiques n'haurien de fomentar l'aprenentatge en tots els àmbits.
Mirant enrere, quins clixés s'han superat i quins segueixen encara vigents?
Avui dia encara se segueix pensant que una persona sorda té disminuïdes les seves capacitats. Fa 40 anys, una persona sorda era considerada directament minusvàlida.
Crec que la bona notícia és que actualment el col·lectiu està més ben acceptat i integrat per desenvolupar-se laboralment i socialment dins d'un món d'oients. La dolenta és que les institucions no acaben de facilitar la integració de les persones sordes en la societat. Hi ha molt de desconeixement i prejudicis.
Tot i les barreres, com definiries la vostra tasca?
Apassionant. És molt gratificant dedicar el temps a l'associació i, personalment, m'hi sento molt involucrada.
Una llengua desconeguda per molts
Tot i que la llengua de signes és molt important per al col·lectiu de persones sordes, sovint és força desconeguda per la resta de la població. Per començar, no existeix una llengua de signes universal, sinó que cada comunitat en té una de pròpia. A Catalunya, la llengua de signes catalana (LSC) va ser reconeguda pel Parlament l'any 2010. Actualment, la Direcció General de Política Lingüística inclou, al seu lloc web, un mapa de localització dels municipis on s'ofereixen cursos oberts i reconeguts per l'Administració.
