Són les 8.45 h del matí i l'Enric ha deixat els seus dos fills a una de les escoles situades al barri de l'Havana. Agafa el patinet i es disposa a anar fins a la feina, als voltants del Parc Central Nou de Mataró. Se li escapa una rialla quan admet que hi va amb patinet elèctric: "Sé que no és la millor opció per la salut, perquè no faig gens d'esport, però és que així vaig molt més de pressa", assegura. No és l'únic. A les hores puntes són molts els mataronins que guanyen temps movent-se amb patinet.
I és que no cal tenir-ne un per notar la seva presència constant. Els patinets, vehicles elèctrics de dues rodes, seagways, hoverboards i similars s'han multiplicat els últims mesos als carrers de la ciutat i han conquistat l'espai urbà. Són els coneguts com a vehicles de mobilitat personal (VMP), una tendència que va a l'alça a la majoria de nuclis urbans de Catalunya i que ha posat en alerta les administracions.
Com incloure uns vehicles que superen en la seva majoria els 30 km/hora en l'espai dels vianants? Cal crear un espai només per a ells? O bé incloure'ls amb les bicicletes? Cal regular-ne l'ús, com ja han fet ciutats com Barcelona? O bé s'ha de fer, tal com apunta el conseller d'Interior, Miquel Buch, una norma "a escala de país"? Les administracions s'han posat a treballar per trobar la fórmula.
Com funcionen els patinets?
Els patinets elèctrics que s'han posat més de moda són els de dues rodes. La majoria té una velocitat que voreja els 20-30 km/hora, tot i que alguns poden arribar fins als 50 km/hora. Ara bé, els venedors d'aquesta mena de vehicles desaconsellen passar dels 20 km/hora.
El boom, asseguren els experts, és fruit de la combinació de dos factors: la forta baixada de preu que han patit els patinets elèctrics (fa uns anys el preu vorejava els 1.000 euros i ara se'n poden trobar per la meitat) i la millora en el format: ara són molt més lleugers i manejables, cosa que permet a molts usuaris portar-los a la feina o pujar-los al transport públic.
Crear una normativa clara
Les primeres ciutats a regular-ne l'ús a Catalunya han estat Barcelona i Lleida, però moltes altres les segueixen de ben a prop i ja estudien com definir i aplicar una normativa. Terrassa i Mataró en són un exemple, i el cas més conegut és el de Sabadell. El consistori va estar en el punt de mira de la polèmica després que es produís el primer atropellament mortal amb aquesta mena de vehicles motoritzats.
Per a l'intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Carles Reyner, els patinets són un boom i representen "un nou repte". De raó no n'hi falta. Els ajuntaments dubten de com aplicar les normes i la Generalitat es planteja si les directrius haurien de ser iguals per a tothom.
Precisament en aquest sentit es pronuncia el gerent de la botiga mataronina Battery Thing, Eloi Grabulosa: "A nosaltres ens agradaria que hi hagués una normativa igual per a tothom. No pot ser que sigui d'àmbit municipal perquè aleshores et ve un client d'Arenys i no saps què dir-li. Cal una base comuna i elaborada amb totes les parts implicades a escala catalana. Un cop hi sigui, nosaltres ja ens hi adaptarem", sentencia.
Molts usuaris, poc informats
El que apunta Grabulosa és un punt que comparteixen la majoria de venedors i fabricants de vehicles elèctrics: ni ells ni els usuaris poden conèixer de primera mà les normatives de cada municipi de Catalunya. A Barcelona, sense anar més lluny, ja s'han fet quatre normatives diferents. És impossible, diuen els experts, mantenir-se actualit-zat en aquest sentit. Però és que, a més, falta anar més lluny amb els reglaments. "Caldria, per exem-ple, que tots els vehicles tinguessin una assegurança", apunta en aquest sentit Raul Hernández, de la botiga Doctore Bike.
De fet, dels usuaris consultats per a aquest reportatge, cap sabia del cert per on podien conduir els vehicles mobilitzats personals i quines eren les infraccions que podien estar cometent o no. Un fet que des de les administracions es vol resoldre parlant amb tots els agents implicats i creant una sola normativa.
Així, a poc a poc, els usuaris aniran coneixent les particularitats i millorant la seguretat que envolta aquesta mena de transports urbans.Valorant el factor ecològicUn altre dels factors que ajuden a consolidar el boom d'aquesta mena de patinets i vehicles és l'ecològic. Els vehicles elèctrics no contaminen, no requereixen un gran manteniment i es poden guardar a qualsevol lloc (cosa que evita robatoris, com sí que passa amb les bicicletes). A més, permeten arribar a la feina sense ha-ver fet un gran esforç.
Però, a més a més, són el clar exemple de la "sostenibilitat" que molts usuaris busquen en els productes que compren. Un fet que, en paraules dels venedors d'aquesta mena de productes, crida molt l'atenció a unes noves generacions que busquen "tenir menys impacte en el medi ambient i ajudar a reduir la contaminació en els entorns urbans".
Un públic objectiu que va dels 30 als 60 anys
Segurament per tots aquests motius, els patinets i vehicles de mobilitat personal (VMP) han despertat molt d'interès entre el públic que va dels 30 als 60 anys. És a dir, entre els homes i dones professionals que els utilitzen per als desplaçaments curts diaris. La durada dels trajectes és precisament el que ha fet que molts hi trobin la seva utilitat i el que n'ha motivat la seva proliferació els últims mesos. Un canvi en el transport urbà (canvi que, segons els experts, ha agafat per sorpresa la majoria de vianants) que es deu també a la complicació que té aquest públic objectiu per poder fer desplaçaments curts en cotxe a la majoria de grans centres urbans.
Les 5 claus de les normatives municipals actuals
Ciutats com Barcelona, Lleida o Madrid ja regulen la circulació dels vehicles de mobilitat personal. Precisament Barcelona ha estat pionera en avançar-se al fenomen i ho ha fet a temps: ara mateix és la ciutat europea amb un nombre més elevat d'aquests vehicles.
Aquests són els cinc punts clau:
1. Per on circulen? En teoria han de compartir espai amb la bicicleta, i es prohibeix expressament que circulin per la calçada com un cotxe o una moto. Ho han de fer pels carrils bici habilitats i, si no n'hi ha, per la vorera reduint la velocitat.
2. A quina velocitat poden anar? Depèn del vehicle, però la normativa barcelonina posa el límit en els 30 km/hora. Per als més crítics, es tracta d'una velocitat que supera, i de molt, la velocitat a la qual van les bicicletes, vehicles amb els quals han de compartir l'espai.
3. Cal un casc? Per als patinets elèctrics de dimensions més petites (els més típics), l'ajuntament només recomana l'ús del casc, però no el fa obligatori. Sí que es demanen llums reflectants i timbre.
4. Cal una assegurança? De moment no és obligatòria, tot i que es recomana.
5. Quina és l'edat mínima? Els vehicles de mobilitat personal no poden ser utilitzats per menors de 16 anys si no és que ho fan fora de les zones de trànsit.
