En David García és propietari d'Aluminis Iluro, una de les empreses que en ple desenvolupament de la Via Europa va optar per instal·lar-s'hi.
Quina és la teva relació amb el barri de la Llàntia?
Amb els meus pares ens vam instal·lar una temporada a casa d’uns tiets paterns que vivien a la Llàntia, al carrer Nou de la Mercè, un dels més antics del barri. Cada dia, quan acabaven la seva jornada laboral, els meus pares construïen, amb les seves pròpies mans i pocs mitjans, casa nostra. Els caps de setmana els dedicaven també íntegrament a treballar, amb molt pocs mitjans mecànics, el que seria casa nostra, al carrer de Sant Pol.
Era el 1970 i al barri pràcticament tothom es construïa la seva casa, a poc a poc i amb molt d’esforç. Des de llavors he viscut com el barri anava agafant forma, al llarg dels anys, i he vist com es feien carrers que aleshores no existien, ja que eren muntanyes, com els carrers Calella, Teià, Masnou. Llavors els carrers estaven sense asfaltar, no hi havia el parc infantil i el barri estava aïllat de Mataró, ja que només teníem connexió mitjançant un torrent en el qual difícilment podien passar dos cotxes si es creuaven pel camí.
Com vau decidir que s'hi instal·lés Aluminis Iluro?
L'empresa és del 1990 i havia començat al carrer Núria. Però fa 20 anys vam decidir fer el canvi perquè era un lloc que amb la transformació que se li estava donant a la ciutat amb la Via Europa es va convertir en unes de les principals artèries per entrar i sortir de la ciutat. Em va semblar que instal·lar-me en aquesta nova zona podria donar a conèixer més la meva empresa i els meus productes perquè és a la primera cantonada, i realment et veu tothom.
Elogi del barri
"És un barri molt tranquil, ja que no és gens conflictiu. És molt acollidor i coneixes la gran majoria dels veïns des de fa moltíssims anys"
Com has vist canviar el barri?
El barri ha canviat molt. Òbviament des que vaig néixer ha canviat absolutament. Abans era perifèric i tenia mala fama i ara està totalment integrat i la Llàntia és un annex més de la Via Europa. Avui en dia no es pot entendre la Llàntia sense la Via Europa i al revés tampoc. Això ha permès que el barri es connectés i no evolucionés com altres zones de la ciutat, sigui dit amb tot el respecte per altres barris.
Què hi trobes a faltar, però?
Més aparcament, que crec que és un problema reconegut i consolidat a tota la ciutat i a la zona. I també caldria escoltar el veïnat, que reclama una zona per a gent gran, que no acaben de tenir espais de descans propis. Comercialment el barri ha millorat molt, sobretot a la part sud, que contacta més la Llàntia i la Via Europa, al voltant del carrer d'Irlanda. Potser en altres zones de la Llàntia al comerç tradicional li costa més.
