Hernández al cim del Broad Peak (8.047 m) el 5 d'agost de 1981. Va ser el primer 8.000 mataroní i la primera ascensió catalana a aquest cim.
El proppassat 16 d’octubre va morir Manolo Hernández a conseqüència d’un accident que va patir el dia 12 a Estana, on residia. Qui era Manolo Hernández? Dit breument: un esportista de muntanya a qui no satisfeien els honors tot i merèixer-los àmpliament.
Va néixer a Guadix (Granada), el 24 de setembre del 1941. Als 8 anys la família emigrà a Catalunya. Inicialment, la família es va instal·lar a Argentona però al cap de poc temps va anar a viure al barri de Cerdanyola de Mataró. Començà a sortir amb gent de l’Agrupació Científico-Excursionista l’any 71, amb qui es va iniciar primer en l’escalada. La descoberta de l’alta muntanya, a través dels cursets d’iniciació a l’alta muntanya organitzats per l’ACE i les sortides amb els companys, li obriren la visió d’un nou món que lligava més amb el seu caràcter. Solitud, silenci, bellesa i grandesa del paisatge.
L’Expedició Kivo-73, que s’organitzà per celebrar el 75è aniversari de l’ACE, ja comptava amb ell. L’expedició es dividí amb dos objectius: el mont Kenya i el Kilimanjaro. En Manolo va optar pel Kenya i assoliren la punta Lenana (4.985 m). A l’Expedició Grönland-74 ascendiren a 6 cims verges, els quals batejaren. L’any 1975 dues cordades de l’Agrupe es desplaçaren Alaska, on ascendiren al Denali (McKinley), de 6.194 m. Era el primer cim de 6.000 m assolit per mataronins.
El 1976 va formar part de l’Expedició Mataró-Wahkam-76, una expedició ultralleugera que volia aconseguir el Noshaq (7.492 metres) amb tan sols 4 membres i sense portadors d’altitud. No sols ho feren, sinó que obrien una nova via que anomenaren Via ACE. E Manolo formava part de la primera cordada que va assolir el cim, la primera mataronina als 7.000 m.
El 1977 va tornar al mont Kenya amb Joan Garcia i Àngels Timoneda, on ascendiren al Sendeyo (4.704 m) i al Tereri (4.714 m). Primeres ascensions nacionals a aquests cims.
L’any 1978 serà memorable: junt amb el seu company Joan Garcia inicien al mes de gener una ventura singular de 9 mesos en què recorregueren la serralada dels Andes des de l’Argentina fins a l’Equador. Viatges en transport públic, aixoplucs barats o vivacs, treball per guanyar-se el menjar o el transport. Només ells i la seva motxilla. Ascendiren a l’Aconcagua (6.959 m), al Cerro Catedral (5.490 m), a l'Illimani (6.492 m), al Nevado d’Illampu (6.550 m), i sis cims verges d’entre 6.150 i 6.550 metres, als quals batejaren.
Al camp base del Huascaran els robaren tot el material tècnic. Canvi d’estratègia i a buscar cims que no es necessitin grampons. Així ascendiren a quatre cims coneguts situats entre els 5.000 i els 6.000 metres. Al mes d’agost es reuniren amb els companys de l’Expedició Maresme Andes-78 i junts pujaren al Pizco (5.700 m) dels Andes peruans. Els expedicionaris tornen cap al Maresme i ells dos segueixen l’aventura, ara amb material tècnic, cap a l’Equador. Amb moltes dificultats climatològiques van aconseguir al mes d’octubre el Chimborazo (6.272 m). Aquí finalitzen la seva aventura, començava la primavera austral: pluges i desglaç.
L’estiu del 1980 torna a Groenlàndia amb només dos companys i a una zona inexplorada. Allà aconsegueixen petjar 24 cims verges, als quals donaren noms de companys de l’ACE i un sol topònim, curiosament el pic Estana de 1.730 metres.
El Broad Peak
El 1981 l’objectiu és el Broad Peak (8.047 m), una expedició lleugera per un sostre del món formada per Toni Sors, Sergi Escalera, Agustí Sanabria, Enric Pujol i Manolo Hernández. Després de diferents intents per les adverses condicions climatològiques en Manolo i l’Enric Pujol arriben al cim. El primer 8.000 mataroní. En el descens, en plena nit, l’esllavissada d’una placa de neu arrossega els dos escaladors. L’Enric mor i en Manolo intenta traslladar el cos fins al camp IV. Dos dies de lluita per aconseguir-ho; comença a patir congelacions i ha de desistir. Abandona el company i amb ell moltes il·lusions.
En tornar de l’Himàlaia deixa Mataró i cerca lloc a la muntanya. Troba feina a Estana i s’hi estableix. S'enamora de Lourdes Gispert i quan ella fa els 18 anys deixen Estana per venir a viure a Mataró. Torna a la seva feina de teixidor. Aquí crien els seus dos fills, en Jessed i la Jessica. La felicitat es trenca. En Manolo pateix una altra dura sotragada: la Lourdes emmalalteix i mor prematurament l’any 1999. Enterren la Lourdes a Estana i amb els fills s’estableixen allà. Deixa els fills a cura dels avis i ell es busca aixopluc als afores del poble. Treballa del que troba, no l’importa la feina, sols poder viure a prop de la Lourdes i els fills, en la solitud de la muntanya. El seu paisatge diari eren les parets nord del Cadí.
L’herència de l’amor a la muntanya l’ha dipositada en el fill, el “Tito” Jessed, que s’ha convertit en un dels millors corredors de curses de muntanya i d’ultra trails de Catalunya i Espanya.
Descansa en pau al costat de Lourdes. T’ho mereixes.
