Mataró ja té més de 127.000 habitants, en concret 127.014, el que suposa un nou rècord de població. Segons les dades del padró continu de la ciutat, la capital del Maresme ha guanyat 855 persones respecte l'any passat. Es tracta del creixement de població més elevat des de l’any 2011, consolidant la posició de Mataró com a vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya.
L’any 2017, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) representa el 80,18 % del saldo total de població i torna a recuperar el protagonisme perdut com a motor demogràfic de la ciutat després d’haver estat el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) la component, que des de l’any 2008 i fins el 2016, havia explicat la totalitat o una bona part del creixement anual experimentat per la ciutat. Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-99 habitants) i positiu per a l’estrangera (+272 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és negatiu (-151 habitants) i el de nacionalitat estrangera és clarament positiu amb +851 habitants.
La incidència de la població de nacionalitat estrangera no es limita a la dinàmica demogràfica del creixement vegetatiu i el migratori, atès que una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola de la ciutat és conseqüència d’un procés de canvi de nacionalitat. En el decurs de 2017, 613 residents han experimentat aquest canvi.
Gairebé 3.000 en cinc anys
Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 2.905 nous habitants. Un creixement inferior als registrats en els períodes quinquennals 1998-2002 (7.695), 2003-2007 (8.609) i 2008-2012 (4.399). La progressiva recuperació en els darrers tres anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat un gradual apropament del pes d’aquesta component envers la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat. En el període 2013-2017, la component migratòria ja representa el 45,6 % del saldo total.
En el darrer any, tots els barris han incrementat la seva població amb l’excepció de Pla d’en Boet i Cirera. Els que més han crescuts en termes absoluts són Rocafonda (+290), l’Eixample (+254) i Cerdanyola (+119). Per contra, els barris que registren les disminucions més significatives són Pla d’en Boet (-63) i Cirera (-28). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals positives més significatives són Rocafonda (+2,62 %), La Llàntia (1,58 %), i Centre (1,57 %).
Població de nacionalitat estrangera
L’1 de gener de 2018, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 19.849 habitants i representa el 15,63 % de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha augmentat en 506 habitants, el que representa una variació relativa del 0,30 %. L’increment de la població de nacionalitat estrangera dels darrers tres anys modifica l’escenari amb que es va iniciar la dècada. En el darrer any, entre les deu nacionalitats que sumen un major nombre de residents, la població d’Itàlia (+64), Marroc (+63) i Xina (+51) són les que més ha crescut. Les disminucions més elevades corresponen a la població de Senegal (-53), Gàmbia (-30) i Mali (-20).
La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.170), Rocafonda (3.816) i l’Eixample (2.879). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (33,64 %), Palau-Escorxador (29,55 %) i Cerdanyola (23,17 %).
Els noms més posats
Els noms més posats als nadons a Mataró durant el 2017 van ser, per a les nenes, Martina, Lucía, Júlia, Paula i Abril; per als nens, Marc, Nil, Adam, Àlex i Arnau.
